Sí companys/es, aquest és l'últim capítol de l'aventura pels U.S.A. De fet, us explicaré la odissea de la tornada cap a Catalunya. Concretament la meva última destinació, Salt, el meu poble.
36 hores vaig tardar a arribar a casa, això vol dir un dia i mig de viatge (ja sabeu que hi ha unes 9 hores de diferència, canvi d'horari inclòs), ja que anant cap a Estats Units guanyes hores i tornant les perds per la diferència horària.
Bé, em llevo a les 7h del matí, per poder anar tranquilament cap a buscar el BART (Bay Area Rapid Transit) que em portarà amb una mitja horeta del barri de Mission cap al San Francisco International Airport. Una pallissa haver de transportar totes les bosses i motxilla que portava al damunt. Això de comprar-se vinils a tort i dret té les seves conseqüències per la meva pobre esquena. Com un ruc vaig fer 4 travessies interminables fins arribar a 24th Mission Street a buscar el transport públic.
Arribo a l'aeroport i ja coneixedor de les cues que es formen a taquilla per embarcar, decideixo anar a les màquines on tu mateix t'has de facturar les maletes. Després d'una mica d'ajuda per part de personal d'American Airlines, ja me'n camino cap als controls pertinents, quan l'home d'American Airlines que m'ha ajudat, em comença a dir que porto masses bosses a sobre, jo li contesto que són vinils i que són molt fràgils i que els haig de dur a sobre. "Only 2 bags for person in the fly if not you don't pass the controls". Joder, ja em veieu entaforant com vaig poder els ep's, lp's i algun que d'altre cd que portava a sobre. Encara no entenc com em van cabre a la motxilla i va passar el control de mides, ja que anava a rebentar i sort de portar una bossa expressa per carregar vinils, que si no, ja em veig pagant una morterada pels discs.
Em dirigeixo als controls, i una noia negre em fa la conya dels discs, que si punxo i tal... són de la broma aquests yankees, je,je. Cap a les 9h ja sóc a dalt a les butaques esperant pel meu vol. No hagués dit mai que se'n feia tanta avia facturant-he tu mateix les maletes, feu-ho, us estalviareu les cues tradicionals!
Em poso a escoltar música, perque tinc una mica més de dues hores fins que no cridin el meu vol per megafonia. Ja agobiat d'esperar pel vol, em trec els cascos i pregunto a una noia que hi havia el meu costat per si espera pel mateix vol que jo, em diu que no, i amb això que sento per megafonia el meu nom i cognoms. Ens estan cridant per, suposo, assegurar-se que som en el vol. M'aixeco, dono els papers corresponents, i apa, a esperar torn per pujar a l'avió.
El primer vol, serà de San Francisco (Califòrnia) a Fort Worth (Texas), just al costat de Dallas. Un vol domèstic de 3 horetes. Fort Worth és un punt de connexió entre molts vols, tant domèstics per dins d'Estats Units, com la majoria d'internacionals, com el meu, cap a Europa.
Bé, passa entretingut escoltant música amb l'mp3. 4 terminals connectades per una espècie de trenet aeri, enllaça amb cada una de les terminals. M'haig de canviar i s'agraeix amb el pes que porto que hi hagi aquest transport. D'altre banda tampoc tinc molt de temps per arribar a embarcar a l'altre vol. La maleta de bodega, va directament a l'altre avió, sense que t'hagis de preocupar d'anar-la a buscar i tornar-la a facturar, això és bo de saber!!
Arribo a l'altre terminal, amb uns 20 minuts perque surti el meu vol, i faig cua, quan arribo al taulell em diuen que el meu vol va amb retràs i que possiblement no sortim fins d'aquí una hora, o hora i mitja per no sé quina història d'esperar un altre vol provinent d'Anglaterra. Tot plegat molt raro. Apa, a esperar, una costum habitual en els grans aeroports.
Criden per megafonia que el nostre vol, es retrassarà un xic més degut a que han de netejar l'interior de l'avió. Finalment, acabem embarcant amb unes dos hores o així de retràs.
Bé, ara si que m'espera el vol més llarg. Unes 8 hores i mitja dins de l'avió, per a fer el recorregut, Fort Worth (Dallas) fins a la capital de la península ibèrica, Madrid.
Pujo a l'avió, i una de les hostesses d'American Airlines, em pregunta altre cop pels vinils, al veure'm amb la maleta. Que punxes música? el meu fill, bla, bla, bla...
Aquí, tenim sopar i esmorzar. En el vol d'anada, hi havia un plat amb carn i un altre per escollir sense, el sopar d'aquest, tots dos porten carnaca, així que l'hostessa em comenta, que això s'ha de dir abans per escrit a la companyia. Flipo, amb lo poc que costa fer un plat amb i un sense. Si fos celíac o tingués alguna moguda important, entendria que fes un escrit per dir que no menjo tal i pascual. En fi, trio un dels plats i aparto el que no m'interessa. Tingueu-ho en compte els que per motius o altres no mengeu carn o tingueu alguna malaltia relacionada amb el menjar.
Intento dormir el que pugui, perque sinó ja em veig mort amb vida a l'aterrar a Madrid de cansament aeri. Estic cap als seients de darrera de tot, em poso taps a les orelles per minimitzar el soroll de l'avió i tinc la sort d'estar sol al costat de la finestra. Tot i així no aconsegueixo capbussar-me en la son profundament, sols dormidetes de poca estona. Ja no sé com posar-me entre els dos seients per trobar una posició còmode que em permeti dormir. Res a fer, ja surt el sol. D'aquí unes hores ens donaran l'esmorçar i poc més i ja estarem aterrant a Madrí!!
Uf, ja toco de peus a terra. El vol ha sigut criminal, estic destrossat, però encara queda pillar el pont aeri de Madrid a Barcelona. Comencen els grans problemes!! Pregunto a una noia hostessa de l'aeroport que posen just sortir del vol al passadís que porta a la terminal d'arribada de l'aeroport de Barajas. Em diu que no cal que em preocupi per la maleta que ja me l'embarquen directament en el següent vol que haig d'agafar cap a Barcelona, que vagi al panell d'informació de vols i que allà apareixerà el meu vol cap a Barna i em posarà la porta d'embarcament.
Així mateix ho faig, m'espero que aparegui la porta al panell d'info. de vols. Finalment a les 12h del matí del dia 24 (recordeu havia sortit de San Francisco a les 11:45 del dia 23 de Març) surt el nº de porta, em dirigeixo cap allà, i la noia del taulell em diu que no tinc confirmada la reserva per aquell vol i que haig d'anar a buscar la meva maleta abaix de tot. Ara començo a flipar mandarines, me cagum amb tot, "com?? però si m'acaben de dir, bla, bla, bla..."
Baixo a baix a preguntar per la meva maleta. Em diuen que la noia de dalt s'equivoca, "com?" altre cop, començo a estar fins els collons que em facin anar amunt i avall amb el pes que porto, estic suant la gota gorda ja! Aquí em diu una noia que controla sobre el tema, que pugi al segon nivell a preguntar al taulell que té la companyia American Airlines. Apa, cap a dalt, ara!
Arribo al taulell, i veig gent que anava al meu vol, que s'espera també. Hi ha una gent, que va a Sevilla, i com que el nostre vol, va sortir amb retard de Fort Worth, evidentment ha arribat tard, per a poder fer les connexions necessàries amb els vols a l'aeroport de Barajas.
Arriba la hostessa que informava quan sortíem de l'avió. Em reconeix i em diu: "que fas tu aquí?" ja hauries d'haver sortit amb el vol de tal hora. Li dic, que a aquest pas, m'haurà d'acollir a dormir a casa seva, jaja!! Ja al final, tu has de prendre en broma tot, perque sinó, començaries a fotre mocs a tothom. La noia em diu, tu agafes un avió cap a Barcelona pels meus sants ovaris. M'ajuda em tot el que té el seu abast. Em diu que haig d'anar al taulell d'Ibèria classe Business. Al loro! Hi vaig! Arribo allà, i li comento tot el que m'ha dit la noia d'American Airlines i el que m'ha passat. La noia que m'atent, fa unes trucades, sembla que no li agafen el telefon. Em diu que m'esperi un moment. Li dic que ja no ve d'aquí esperar-me, però que em solucioni el tema, que ja en començo a tenir els collons plens.
Finalment, em troba una plaça a classe business, per embarcar a la 13:45h. Prèviament, m'havia dit que m'havia d'esperar fins les 15h o així. Li comento que ni amb pintura, que s'ho faci com vulgui, però que em trobi lloc en el primer vol que surti cap a Barna.
Tot arreglat, vaig a buscar el vol, que pel que es veu, cada hora n'hi ha, ja que entre pont aeri i vols domèstics entre Madrid i Barcelona, hi ha molta afluència de gent. Finalment pujo a l'avió. Jo la maleta de la bodega, ja ni hi pensava, i quan hi penso, em ve el temor a que quan arribi a l'aeroport del Prat, me l'hauran perdut. Tinc aquest pensament negatiu, ja que de l'hora que he arribat a l'hora que surto, no sé com ho sabran els que carreguen maletes. En fi.
Pujo a l'avió amb tota la elit businera, i està ple d'empresaris catalans amb tratge i corbata. Sols queda una única plaça a la última fila, la nº 7 de la classe business. Em sento amb un "guiri" a 2 butaques al meu costat. Com es nota l'espai que et deixen quan pagues més per volar. Sento els empresaris catalans, que comenten que acaba d'entrar una ministra del govern a l'avió. "Aquesta es passa més dies per Barcelona que per Madrid" diuen. Ni idea de qui és.
Al cap de mitja horeta, ens serveixen dinar. Carai! quin luxe, com que és horari de menjar, em donen papeo. De muerte, tenía una gana increïble. Quedo bé!
Amb un pim pam ja estem aterrant. Encara no una hora de vol i ja estem al Prat.
Bueno, encara queda sortir de l'aeroport per arribar a l'estació de Sants a pillar un tren cap a l'estació de Girona. A veure si la maleta ha arribat. Em dirigeixo a la cinta transportadora a buscar la maleta. Pregunto a un noi de groc, si les maletes dels vols de Madrid a Barna, arriben en aquella cinta, em diu que sí. Veig el "guiri" del meu costat de seient que també espera i em diu sí sortirà per allà, li dic que sí perque el dat pel cul de l'empleat de groc m'ho ha dit. Res, allà no surt res. Passa una noia que fa pinta a currar allà i li preguntem. Ens diu, que la nostra cinta, queda a l'altre punta, i que hem de passar per no sé quin collons de lloc. Ja ens veus, al "guiri", dos noies que també anaven al vol i jo mateix anant a buscar les maletes, una mica perduts, la veritat sigui dita, ja que no està gaire ben informat de la cinta que et sortiran les maletes.
Després de tornar a preguntar varies vegades, finalment la gent del taulell d'informació ens diuen que entrem en contra direcció per una porta que ja en sortirà la policia per preguntar-nos que busquem. Tal dit, tal fet, ja veus al poli nacional vinguent cap a nosaltres, li diem tota la moguda, i ens indica al capdavall de tot, allà trobareu les maletes.
Sorpresa, la meva maleta acaba de sortir per la cinta. No m'ho crec, després de tota la odissea a Madrid, no s'han confós i apareix allà. Estupefacte agafo la maleta, un carret transportador gratuït, aprofiteu-ho, almenys a Barna no els fan pagar, i cap a buscar el bus que et deixi de la terminal 1 (la nova) a la terminal 2 (la de tota la vida) a buscar la Renfe.
Bus llançadora gratuït per portar la penya de la terminal 1 cap a la 2. Ja seria la òstia que et cobressin per un servei de 10 minuts de durada.
Arribo a la terminal 2, pregunto on cau la Renfe. Menos mal, no hauré de fer 1 km, travessar un pont, baixar unes escales, agafo l'ascensor que vaig amb el carrito, i ja tinc les taquilles de Renfe allà. Arribo a taquilles, i no hi ha ningú. Què??!! La noia dels bitllets arriba al cap de 5 minuts, collons, posa un cartellet dient que has fotut el camp, fava!!
A esperar altre cop. Arriba el rodalies, a tope de penya, com no per pujar. Arribo a Sants, i miro horaris. 45 minuts més a andanes a esperar. Ja en començo a tenir els collons plens de esperar per tot! Arriba un regional, tan sols de 3 putos vagons, xd!! s'havia que Renfe eren uns torrecollons, però no tant. Hora punta per la tarda, d'un dia entre setmana i sols 3 tristos vagons. Ja veus, en un moment, queden els vagons a rebentar, i això que encara hem de passar per Gràcia i El Clot-Aragó. Pillo lloc de miracle!
Arribo cap a les 19h del dimecres 24 de Març a l'estació de Girona. Estic viu, però mort a la vegada de cansanci. No puc caminar més. Trucu a casa mon germà que em foti un cop de mà i em vingui a buscar, estic destrossat.
Arriba amb 15 minuts i em carrega. Saludu els de casa i els dic que me'n vaig a casa meu a sobar-la, no m'aguanto dret. Arribo a casa i el primer que faig es deixar-ho tot, fotre'm una bona dutxa i a dormir que no tinc esme per res més.
Doncs bé, xiquets i xiquetes, aquí s'acaba l'aventura de la tornada del Sr. Crustaci. Espero que si heu arribat a llegir fins aquí, no hagueu de passar la mateixa odissea de 36 hores per tornar a casa vostre, o almenys si us passa, que no us passi res de negatiu. Jo, tot i això, no em puc queixar, no em varen perdre cap maleta, no vaig tenir cap ensurt negatiu. Sols, haver de suportar les esperes i retards i aquestes 36 hores fins a retrobar-me amb el meu estimat llit, ja,ja!!
Apa doncs, a reveure, i fins a noves aventures crustàcies!!
Una forta salutació a tots/es els/les bloguers/es que s'han llegit, llegeixen o llegiràn de les meves aventures/dietaris per aquí!!
Viatgeu tant com pugueu, us permeti la vostre vida i economia!!
Sr. Crustaci
