Bay Area

Bé, observant aquest pedaç de pont que ja us vaig comentar l'altre dia, que connecta el que és la ciutat de San Francisco, amb la part Est de la Badia, cap a Oakland, Berkeley, Richmond, San Leandro... avui us parlaré d'alguns llocs on vaig estar o que hi ha als voltants de San Francisco.

Comencem per la part Est: just creuar el pont (en aquesta foto sols s'observa un petit tros, ja que després de l'illa que hi ha just el mig, la Treasure Island, el pont continua) divises tot la zona del port comercial de Oakland (foto) a la teva dreta. Si no recordo malament, tots els ponts que connecten amb San Francisco o la Bay Area, són de pagament, normalment d'entrada a S.F. Depenent del pont, però és sol pagar entre els 4 o 5 $ cada cop. Imagineu-vos el volum de trànsit que hi ha, i les retribucions que se'n porta l'Ajuntament. Tot i que cal aclarir, que és una forma de recaptar ingressos per l'elevat cost que tenen de manteniment aquests ponts, ja que per exemple el Golden Gate Bridge, s'ha de pintar constantment, degut a la corrosió de la sal del mar.

Oakland (wiki), és la vuitena ciutat més gran de l'estat de Califòrnia i una important ciutat portuària de la costa Oest. Una ciutat molt atapeïda d'edificis, com s'observa a través de fotos de la seva vista aèria (foto). Potser una de les coses a destacar, és el seu llac, just a l'est del centre de la ciutat, el Lake Merritt. És una ciutat que la presència musical de diferents escenes és molt forta. Jo no vaig tenir molt de temps per investigar, però llegint una mica a través de la wikipedia potser llegiu quelcom que us pugui atraure de les coses que tenen, activitats que hi fan, ...

Si tirem cap al nord-oest, tenim que Oakland, fa frontera amb la ciutat de Berkeley (wiki), molt coneguda pel seu immens campus universitari, que es com un poble. És una ciutat amb molta vida, sobretot gràcies al jovent que hi estudia. També és una de les principals ciutats més lliberals dels Estats Units. I això, encara que sembli mentida, és respira en l'ambient pels carrers, sobretot, si us moveu per la zona al voltant del campus universitari, com seria un dels carrers amb més concurrència, Telegraph Avenue. On també hi ha dues mítiques mega botigues de discs, com són Amoeba Music i Rasputin Music, una quasi enganxada amb l'altre. És també una de les ciutats on el moviment vegetarià/vegà té més tirada, i on podreu trobar forces bars/restaurants d'aquesta cuina. Pels amants de la música underground, dir-vos que aquí en aquesta ciutat, hi ha la mítica sala de concerts, que es portada per gent voluntària, 924 St. Gilman Street, que obre els caps de setmana per dur a terme concerts, i algun dia entre setmana per altres activitats com ara cinema.

Si pugem més amunt en direcció nord-oest, tenim l'altre frontera que Berkeley ja toca amb el poble de El Cerrito (wiki), just al costat de Richmond (wiki), és on nosaltres vam estar vivint uns dies a casa d'una colega couchsurfer, entre les parades del Bart de El Cerrito Plaza i El Cerrito del Norte. Un poble amb molta caseta petita amb el seu jardí, vaja, un lloc amb més tranquil·litat per viure-hi.

Evidentment, la Bay Area (mapa), engloba moltíssims altres llocs, depenentment de cap a quina zona vulguis anar, al Nord, que seria tot el que hi ha per damunt San Francisco, creuant el Golden Gate Brigde, creuant Sausalito i anant direcció San Rafael, on abans d'arribar-hi, a mà dreta com si anéssim a agafar el pont que va cap a Richmond hi ha la presó coneguda de San Quentin.
També, es pot agafar San Francisco direcció cap al sud de la badia, com si anéssim cap a San José (wiki), tercera ciutat més gran de l'Estat de Califòrnia. Just abans d'arribar-hi us podeu parar a Silicon Valley.

L'Àlex i jo, sols vam estar a San José una nit, per anar a veure un concert, que es feia en un petit local molt conegut dins de l'underground, el Blank Club, on vam tenir la oportunitat de veure un dilluns, els Cute Lepers (Ex-The Briefs). Llavors vam recórrer el centre de la ciutat, on dóna la sensació de ser tot avingudes molt grans, en busca d'algun lloc per menjar a la matinada. Per tant, tampoc us en puc explicar molt, ja que la vaig veure de nit. Però, foteu-li un cop d'ull a la wikipedia perque també hi ha algun que d'altre lloc interessant per veure, si us hi pareu.

Apa, ja sé que en aquest capítol, no he aprofundit gaire turísticament parlant, però vaja, no sempre un es dedica a fer el turista, a vegades fa vida com si fos un ciutadà més del lloc on va, jeje!!

Un parell de capítols més crec, i donaré per acabada l'aventura d'aquest viatge al yankee!!

Salut!!

Sr. Crustaci

San Francisco - 2n Part

Bé, continuem la segona part del recorregut per San Francisco. El vam deixar aparcat baixant pel barri de Marina, un altre dels barris de classe burgesa, esdevingut per la gent jove adinerada de la ciutat que s'hi ha traslladat. Si baixem del barri de Marina cap a tocar de l'aigua, ens trobarem amb la zona de Fort Mason (foto) on trobareu el museu Italo-Americà a mà esquerra i si tirem cap a la dreta direcció a Fisherman's Wharf (wiki), vorejant la costa, trobarem un tros de passeig en forma de C, que entra cap a dins de la badia, des d'on està feta la foto que teniu aquí al damunt mirant cap al centre de la ciutat, on es pot observar la Coit Tower (dalt de tot del turo a mà esquerra), la Transamerica Pyramid (la punxa que es veu al mig de la foto i que comença el Financial District) i a mà dreta, es veu el barri de Russian Hill (wiki), on si pujessim rectes per Hyde Street aniríem a petar al mític carrer que fa zigues-zagues ajardinat, Lombard Street.

Si girem la vista cap a l'aigua, tindrem una magnífica vista més propera de l'illa d'Alcatraz, que fou del 1934 al 1963 una presó. Avui en dia es pot visitar tot agafant uns vaixells des del port d'Embarcadero (mapa). Seguim vorejant la costa de San Francisco i arribem a Fisherman's Wharf, zona comercial i 100% turística, on trobareu tot de botigues per comprar souvenirs i més. Al Pier 39 (wiki), hi trobareu unes passares dins de l'aigua que no es permet l'entrada a la gent, ja que hi tenen un dels seus valors preuats en quan a mamífers es tracta, les foques. Això sí, si aneu pel vespre i no us agraden les olors fortes, jo de vosaltres hi aniria de dia, ja,ja!!

Just mirant cap a la ciutat, veureu un dels primers turons que us deia, on hi ha la Coit Tower, al barri de Telegraph Hill (wiki). Sembla allà mateix, però hi ha una bona pujadeta. A la que feu la curva per l'avinguda ja entrareu a Embarcadero (wiki), el port turístic actual de la ciutat. Us podeu arribar fins a visualitzar el Bay Bridge, el pont que va cap a Oakland i la resta de la Bay Area, que és un pont digne d'admirar, per la senzillesa de l'estructura i curiós perque els vehicles uns van per dalt i els altres per baix. Just abans d'arribar al pont, al costat de l'edifici Ferry Building, comença l'avinguda llarguíssima de Market Street, potser l'avinguda més comercial de la ciutat, per on per sota passa el metro i el Bart. A un costat teniu el Financial District (foto aèria) que empalma més endavant amb South of Market, una zona que segons per on caminis del mateix barri, no és molt recomanable anar-hi a peu quan ja és fosc o a altes hores de la matinada. A l'altre costat, mirant cap a la Transamerica Pyramid, just uns carrers més enllà, deixeu Financial District (wiki) per entrar al mític barri xino, com no Chinatown (wiki). Una de les comunitats de xinos més importants d'Estats Units.

És curiós donar-se una volta pel barri, on tot està replet de restaurants i botigues, una al costat de l'altre. Si mai aneu a menjar-hi, sobretot tingueu en compte, si en el restaurant no hi ha cap comensal del país menjant, senyal que el menjar no és del tot interessant, jeje!!
Si baixeu per Grant Ave direcció Market Street, us trobareu amb el símbol per excel·lència del barri i punt de partida del mateix, la Chinatown Gate (foto). També per un dels carrers que es creua amb Grant Ave, puja el mític tramvia, en una de les 3 rutes que fa. En fi, és tot un bullici de gent pels carrers. A sobre, just el mateix dia que vam arribar vam enganxar la celebració de l'any nou xinès, que ho solen celebrar a finals de Febrer.

Per tota aquesta zona compresa entre Chinatown, Financial District i voltants, podeu trobar llocs turístics com la Jackson Square, la Columbus Tower, la OldMary's Saint , la Transamerica Pyramid, el Wells Fargo Museum o el Bank ofAmerica .

Si tornem dins del barri del Financial District, entre les parades de metro de Montgomery Street i Powell Street mirant direcció a South of Market, trobariem llocs per visitar com: Cartoon Art Museum, San Francisco MOMA Center o el YerbaBuena Center for the Arts .

Pujant per Makert Street, us trobareu tot de grans botigues i centres comercials que són per parar boig. Però sempre és interessant fotre el xafarder per veure que hi ha, i a vegades et pots trobar amb sorpreses.

Llavors ja tornaríem cap al barri de Mission on m'allotjava.

Tot i així m'he deixat alguns barris que passo a ressenyar-vos ja que al fer diferents rutes, no sempre es poden posar totes per fer-les degudament:

Si us passeu pel barri de Haight Ashbury (wiki), us trobareu sobretot si agafeu el carrer principal, el Haight Street, tot de gent jove, tocant pels carrers, deambulant, tirats per terra. És el que fou en el seu dia, el barri hippie per excel·lència de la comunitat san fransciscana. Al final del carrer direcció cap al Golden Gate Park, us trobareu amb una botiga molt mítica, un dels "stores", botigues més importants en quan a música independent es tracta, Amoeba Music. També al llarg del mateix carrer tot de botigues "vintage", algunes cares, d'altres on trobareu roba de segona mà a bons preus. També molts de petits bars, cafeteries i restaurants, com alguna que d'altre botiga de música més. Hi ha un parell de parcs interessants, un de planer, com és el Panhandle, i el Buena Vista Park, que aquest ja s'ha de fer cames per arribar-hi.

Deixant aquest barri, i baixant cap a buscar el JapanTown (wiki), pots passar-te per Alamo Square, que és un dels mítics llocs on hi ha una de les postals típiques de San Francisco, les cases victorianes "Painted Ladies" del carrer Steiner Street. Baixant avall, ni mai més ben dit, i direcció a l'aigua, arribareu al petit tros que és el JapanTown (mapa), tot un petit sector dedicat a la cultura japonesa.

En fi, segurament em deixi molts altres llocs, però clar, no tots venen de pas, i t'has d'anar desviant, podríem citar altres turons verds, com serien el Lafayette Park, al barri de Pacific Heights, que torna a pujar amunt, on encara si pot observar alguna vista d'alguna zona de la ciutat, però molt envoltada d'edificis. Si baixéssim d'aquest parc pel carrer Gough Street, passaríeu per davant de l'Octagon House, una casa de fusta de forma octogonal.

També al costat del barri de Mission hi ha el barri de Potrero Hill, que ja toca una part cap al sector polígon industrial que hi ha al barri de Dogpatch.

Sempre està bé veure coses turístiques, però també és molt bo per veure la realitat d'un lloc, passar-te per altres llocs que no són tant turístics, sempre hi quan s'hi vagi de dia, per evitar perills quotidians.

Bé, això, és més o menys a grans trets, el recorregut que vaig fer, entre la primera part descrita al mes d'abril en aquest blog i la segona, aquesta. Evidentment, no és una ruta per fer amb un sol dia, ja que servidor es movia amb bicicleta i clar, vas més a la idea. Però si us esteu entre 4, 5, 6 o 7 dies, podreu visitar amb més calma tot el que us he comentat i aprofitar per fer alguna escapada fora de San Francisco, com per exemple arribar-vos a Berkeley (wiki).

Apa, doncs, fins a nous capítols, on pròximament, comentarem un xic per sobre alguna zona a destacar de la Bay Area.

Salut viatgers/es!!

Sr. Crustaci

Cap a Sacramento i de volta cap a la Bay Area

Sempre hi ha una bona excusa per anar a visitar un poble o ciutat, i en aquest cas, a Sacramento vam tenir la sort d'enganxar el concert d'una veterana i mítica banda de l'escena californiana de finals dels 70's, els Angry Samoans (wiki). Amb 2 components originals de la primera època, el cantant i el bateria.

Bé, ens havíem quedat a sobar en un aparcament de Camp Richardson, al sud del llac Tahoe. Ens vam despertar amb intenció d'anar a trobar algun lloc per poder-nos connectar a Internet, ja que feia dies que no havíem mirat el correu. Vam anar cap al costat dret, direcció Nevada. Voltant, voltant, vam visualitzar un cartell d'un bar/cafeteria, anomenat Hot Gossip, a Sud Lake Tahoe, al costat Californià. Allà ens vam trobar amb en Myles, el noi que porta el lloc, i la veritat, un paio que es va enrotllar de muerte. Ens va deixar trucar gratuïtament a un mòbil d'un contacte a San Francisco, ja que teníem problemes amb els nostres mòbils o números. Et deixen connectar gratis a Internet uns 15 minuts per poder veure el correu si et prens o menges qualsevol cosa al bar, que de totes maneres si no hi ha gent esperant-se, t'hi pots estar 30 minuts tranquilament. També tenen Wifi per als portàtils. Un lloc molt agradable i que us recomano si mai aneu per allà. Celebraven el 30è aniversari del local.

Després de les recomanacions d'en Myles, vam anar a buscar botigues de vambes, en busca de rebaixes. Vam trobar, una espècie d'"Outlet"(wiki) anomenat Ross, que el seu lema és "Dress for less" (Vesteix per menys). La veritat, qui hagi estat per exemple a Londres, i conegui una cadena anomenada Primark, és similar. A Ross, la roba té uns descomptes grans, on et pots trobar marques relacionades amb el món de l'skate a un 50% de descompte. Això sí, són llocs que la gent va a sac, i et trobaràs la roba moltes vegades per terra tirada, i els empleats no la recullen fins que no és hora de tancar, perque la situació és repeteix constantment.

Farts de voltar i remenar per allà dins, i després d'alguna compra, vam decidir que ja havíem aprofitat prou tota aquella zona del llac. Posem rumb cap a la capital de l'estat de Califòrnia, Sacramento (wiki). Amb intenció de veure just el centre, que pel que ens han recomanat, Sacramento, és una ciutat mitjana, amb força extensió, però no amb moltes coses interessants a nivell turístic per visitar. Així doncs arribem a Sacramento via per l'autopista 50. Ens dirigim directes al centre de la ciutat, al "Downtown" (foto). Allà donem tombs amb la furgona a mode de visita conduïda. Veiem, el que és el California State Capitol (foto), i llavors ens dirigim a aparcar com en un carrer tot de botigues de fusta, el "Big Four Building" (foto) així molt típiques rollo western. És petita la zona, ens hi estem un moment i decidim marxar. No veiem res així espaterrant per visitar i tampoc hem investigat molt sobre la ciutat. Decidim tirar cap al nord de Sacramento, en el barri que es farà el concert que tenim intenció d'anar pel vespre.

Tirem cap a buscar la autopista 80, cap al barri de Fothill Farms. El concert cau a l'altre banda del Fothill Farms Shopping Center, just al costat d'una gasolinera. La sala és diu "Shire Road Club". És un lloc habitual del circuit independent/underground del punkrock i les seves variants. La sala tindrà una bona cabuda per unes 300/400 persones calculo, amb un petit espai a l'exterior per fumar, ja que com bé sabreu no es deixa fumar dins dels locals (cosa que trobo bé pel tema fum a la roba i al respirar pel nas!) i també és un lloc "All Ages" (totes les edats), per tant, tothom pot entrar, menors i adults, i l'únic que no serveixen és alcohol, ja que la llei als Estats Units així ho diu, per tant, begudes isotòniques, refrescants, però res de cervesa, ni cubates...

Molt d'adolescent entre el públic, ens sentíem uns autèntics iaios amb l'Àlex, sobretot jo, jaja!!. Vam fer uns "Sprite" a la barra, i ens sentíem com autèntics imbècils, observant el panorama, jaja. En fi, vam veure 4 grups abans de veure els Angry Samoans. Estan una mica vells, però no han perdut les ganes de rockejar i els temes tant catxondos que els han fet mítics dins de l'escena punkrock californiana.

Un cop acabat el concert, vam anar a despertar en Jordi que dormia a la furgona, ja que no tenia ganes de concert, i vam conduir fins a el Cerrito, a Richmond (wiki), al costat de Berkeley, al que es coneix com la Bay Area (wiki), a l'altre costat de bahía de San Francisco. Allà hi teníem un altre contacte via "couchsurfing". Vam dormir a la furgoneta, l'última nit abans de tornar l'endemà la "campervan" a San Francisco, ja que la noia que hi viu, havia sortit a concert i de festa per San Francisco i no teníem claus de l'apartament.

Bé, fins aquí el dietari de la ruta que vam fer amb la "campervan" una GMC Safari (foto) que es va portar com una campiona en tot moment.

Uns quants capítols més per acabar de parlar de San Francisco i la Bay Area, i ja tindrem el dietari al complert, jeje!!

Fins a propers capítols doncs!! Que ho disfruteu llegint!!

Sr. Crustaci

Cap al Lake Tahoe + Reno + Lake Tahoe altre cop

L'Emerald Bay (Wiki), un petit llac al costat Californià que dóna al bestial LakeTahoe (Wiki), el llac principal de uns 60 kms de punta a punta, de Sud a Nord, que separa els estats de Califòrnia i Nevada.

Ahir ens vam quedar a dormir a Placerville (web). Així doncs, avui anirem a fer un esmorzar en un típic bar/breakfast/restaurant.

Ens arribem al Mel's (The Original), que està situat just al centre del poble de Placerville. És com a les pel·lícules, butaques per a 4 persones amb la taula al mig, sobre la mateixa taula, una petita màquina per escoltar cançons, tot de neons escampats pel bar, quadres de fotos "made in USA" a les parets, globus penjats del sostre, una màquina gran de música al fons, terra de quadros en blanc i negre, tamborets mítics a la barra, i una cambrera guapa, sense davantal ni patins en línia, jaja!! Ens hem de fer unes fotos, l'estètica del bar 50's s'ho mereix.

Deixem Placerville, i ens dirigim cap al Lake Tahoe (foto aèrea), per la carretera 50, que travessa la zona boscosa del "Eldorado National Forest". Paisatge de coníferes en tot el seu recorregut, abunden els pins i els avets, molts dels quals els veiem morts i caiguts a tocar de la carretera. Tenen llenya per parar un tren al yankee! Falta poc per arribar cap a l'entrada sud del Lake Tahoe (mapa llac), però abans hem de pujar com un port de muntanya i aquí ja veiem neu, ens tornem a preocupar perque no portem cadenes. Tenim sort que la carretera està neta, però a banda i banda, hi ha un bon gruix de neu. Arribem a dalt de tot del port de muntanya, i ja es comença a divisar el llac. Impressionant! Baixem i arribem a la bifurcació que hi ha a South Lake Tahoe (wiki), on pots anar cap a la dreta a l'estat de Nevada o continuar per l'esquerra per Califòrnia. Agafem el camí de l'esquerra i ens aturem a Camp Richardson, a preguntar en un hotel/oficina d'informació.

Ens arribem en un aparcament a tocar del llac. Els voltants del llac està tot nevat, i lo curiós és que hi ha uns pams a la vora del mateix amb sorra de platja, autèntica sorra de platja. Ho tenen tot en el Lake Tahoe (mapa activitats). Platja i muntanya. El que realment li agradin els esports per practicar, aquest és el seu destí, tant a l'hivern, perque el llac està envoltat de muntanyes on pot practicar des de esquí, surf de neu, trineu, moto de neu... o per l'estiu, que m'imagino que aprofiten l'extensió del llac per practicar altres esports i els mateixos boscos.

Totes les cases que hi ha són de fusta, la majoria, per no dir totes, molt ben integrades al lloc. Amb aquests arbres tant alts, dóna la impressió d'estar en plena natura. Ens arribem a un parell de supermercats immensos que ens diuen que hi ha a l'àrea comercial entre Camp Richardson i South Lake Tahoe. Realment quedem sorpresos de la seva grandària. Un hi ha de tot, menys menjar, de tot. Fan rebaixes de roba i altres complements i aprofitem per firar-nos amb alguna que d'altre coseta.
Al seu costat, hi ha un hipermercat enorme, menjar i més menjar, xd!!

Ens trobem amb un tiu que ens sent parlar i ens començar a parlar. Resulta que el tiu coneix Sitges i tal, i el caixer parla castellà, és "chicano" o mexicà i li preguntem que tal està trobar feina per aquí. Ens diu, que n'hi ha, sobretot a l'estiu i que el Lake Tahoe, és un molt bon lloc per venir a estiuejar. Ens acomiadem i emprenem la ruta per la carretera 89 que voreja el llac pel costat californià. Passem pel costat del Emerald Bay (foto superior) que és una engruna comparat amb el Lake Tahoe.

Arribem a un punt que ens desviem per anar a buscar una empresa que munta sortides amb motos de neu, però no trobem el camí per dins d'una urbanització de cases de fusta. Observem la quantitat de neu caiguda els darrers dies. Creuem els dits perque no foti la nevada del segle!

Anem vorejant, i arribem a l'altre extrem del llac, a la part nord, a un poble Tahoe Vista. Aquí evidentment, en els poblets més grans que voregen el llac, hi ha molta botiga de snow/skate. És una mica com a el Pas de la Casa a Andorra, perque ens entenguem, però d'estètica constructiva molt diferent.

Decidim arribar-nos a Reno (Wiki), on hi tinc un contacte via "Couchsurfing". Pujem a buscar l'autopista 80 per la carretera 267. Arribem a Reno, la quarta ciutat més poblada de Nevada. Intentem localitzar el contacte que hi tinc, però resulta que el paio és al Lake Tahoe de festa. Collons!
Bé, decidim aparcar pel centre que s'ha començat a enfosquir-se el dia i donar un tomb per l'avinguda principal. Voltem i entrem a alguns casinos i botigues de souvenirs. Està ple de "iaios" jugant, viciant-se al joc, jaja! I això que no és encara cap de setmana, sinó dijous.

Pel que veiem, Reno (foto avinguda principal), és una espècie de Las Vegas però en petit, amb un sol carrer ple de casinos, que va de punta a punta de la ciutat. Sortint del centre, enganxem una altre àrea comercial, i aprofitem l'horari a punt de tancar, per mirar alguna botiga de vambes. Res d'interessant.
Busquem per fer gasolina. Finalment trobem un lloc, on el paio no se'n fia gaire de nosaltres. El tiu s'ha posat molt nerviós quan li hem dit si podíem pagar amb targeta. En fi, emplenem el tanc i llarguem. Sembla que Reno, no ofereix gaires atractius a simple vista, o almenys no tenim guia turístic per portar-nos per aquí.

Agafem l'autovia 395, per anar cap a Carson City (wiki), la capital de Nevada. D'allà, ens desviem per la carretera 50 que torna a empalmar amb la carretera que voreja pel costat de Nevada, el Lake Tahoe. Ja és negre nit, i evidentment no podem observar el paisatge, però si que podem saber en quin estat estem, pels neons que no amaguen els casinos que hi ha en els poblets que anem passant.

Ens arribem, altre cop a l'aparcament de Camp Richardson, on hem anat a veure el llac a peu, per cuinar una mica i anar-la a sobar. Avui ja hem voltat prou. Esperem que demà no ens despertem coberts de neu...

La "road movie" amb la "campervan" comença a arribar al seu final, demà toca fer via cap a Sacramento, la capital de Califòrnia.

Demà serà un altre dia!

A reveure!

Sr. Crustaci

Yosemite + ruta cap al Lake Tahoe

Aquí teniu una de les dues cascades o salts d'aigua de la ruta que varem fer el dia següent pel Yosemite. Aquesta és la primera que et trobes en el camí, la Vernal Fall (ruta + fotos). L'únic que a l'hivern, el pas que hi ha per anar-hi està tancat al públic, però bé, sempre hi ha gent que li va l'aventura i es salta les prohibicions, que hi farem, jaja!! Però és que la vista i la instantània s'ho mereixien.

Bé, em vaig despertar amb el murmureig d'adolescents que passaven just per darrera la furgoneta. Netejo el vidre i veig que ha fet una nevada d'uns cms que ha agafat. Esmorzem i anem a buscar l'autobús que fa ruta per dins la zona del parc que estem. Anem fins la parada nº 16 (veure mapa). Allà baixem i comencem la ruta que queda just per la part posterior del Half Dome (wiki), i a l'altre costat de riu, el Glaciar Point (wiki). El nom del camí, es divideix en dues rutes, la "Mist Trail"(Wiki) i la "John Muir Trail"(ruta zona del Yosemite), tot i que conflueixen juntes, la John Muir Trail (Wiki), és una ruta llarguíssima. L'agafem ja que ens porten cap a la primera cascada, la Vernal Fall (wiki). La veritat, ha valgut la pena saltar-se el prohibit el pas del camí que a l'hivern està tancat per arribar a veure d'aprop aquest salt d'aigua. Això sí, hem hagut d'obrir camí per arribar fins a dalt de la cascada, quedant xops de peus i pujant unes escales glaçades amb estalactites a les baranes, xd! Tot una aventura una mica perillosa, la veritat sigui dita, però que et fa pujar l'adrenalina.

Un cop a dalt de la Vernal Fall (foto primavera/estiu), s'observen unes molt bones vistes, a més que retalles molt de camí envers l'altre ruta, que dóna molta més volta. D'allà, arribem a un pont que creua el riu, allà en Jordi i l'Àlex decideixen quedar-se, ja que portàvem els peus i parts dels pantalons xops com ànecs i amb la mica de sol que hi havia volien assecar-se les vambes i els mitjons com poguessin. Jo estava eufòric i amb ganes de continuar pujant, a buscar l'altre cascada que es veia allà mateix. Però com tot, i encara que sembli aprop, he tardat una hora i mitja entre pujar i baixar. Sort que hi havia unes petjades de baixada que marcaven el camí, i les he anat seguint per pujar, tot i que en principi el camí més o menys estava marcat, però amb tanta neu es feia a vegades impossible saber per on era el veritable camí. Arribo a dalt, després d'una important pujada per una espècie d'escales naturals i creuar un rierol que baixava. Em trobo amb un cartell indicador de a 0'2 milles la Nevada Fall (wiki). Decideixo arriscar-me i anar-hi. El camí no està marcat, de fet aquí ja no hi ha petjades humanes. Quina odissea, cada cop que posava un peu a la neu m'enfonssava mínim 30 cms o més!. Ha costat arribar al salt d'aigua, però un cop allà, he flipat de l'altura de la Nevada Fall (foto), de fet, no arribes ben bé a la punta, sino al costat d'un altre pont que travessa la cascada per darrera. Quina quantitat de neu, quina passada!

Torno cap a baix, que aquells dos es pensaran que m'he perdut. Els enganxo, i reprenem el camí, aquest cop per una altre ruta, que no haguem de baixar per la perillosa Vernal Fall. Arribem en un punt del trajecte, que hi ha unes pendents molt pronunciades i nevades, en prou feines hi ha petjades. Ens trobem amb un muntanyenc preparat i de què no rellisca i es fot una bona pinya, tot pujant cap a nosaltres. Li preguntem per si queda força per arribar a baix, i encara ens queda tros. Anem baixant, la veritat es que ja comencem a notar el cansament, caminar per la neu cansa el doble que si no n'hi hagués, a més tinc els mitjons, les vambes, els pantalons xops, i encara fot més el caminar així.

Arribem a baix, a esperar el bus, que ens retorni i ens deixi a l'aparcament del Curry Village. La caminada que hem fet, ha durat ben bé cap a 5 hores entre pujar, estar per allà i baixar, i no ho sembla, però com us dic, canvia molt fer la ruta nevada que a ple estiu. Tingueu-ho en compte! Ja a la furgo, ens trèiem tot lo xop i a posar la furgo en marxa perque li foti a tota castanya la calefacció. Decidim, que ja em aprofitat a fons Yosemite i que ha valgut molt la pena, però hem de continuar la nostra aventura. Abans de marxar del parc, en Jordi vol anar a veure d'aprop, El Capitán (foto), la roca vertical de 910 metres. Mentrestant en quedem a la furgona preparant papeo i escalfar-nos els peus amb la calefacció, jeje!!

Posem rumb cap al Lake Tahoe, però abans hem de retornar les cadenes per la neu al poblet de Mariposa. Al final sols les hem utilitzat 5 minuts, la gran nevada que havia de fotre ahir entrant al parc..., i al final ens va sortir el sol. De totes maneres, sempre va bé aprendre a posar cadenes...
Deixem les cadenes, ens abonen l'import de la fiança i agafem la carretera 49 direcció amunt cap a Jackson. Déu ni do, quina carretera, plena de curves, pujadetes, baixades, i llarga, però vamos que si us agrada conduir, la disfrutareu. Sols em molesta una cosa, els canvis de rasant no els indiquen, i us podeu trobar les curves allà mateix!

Veiem un cartell indicatiu d'un poblet que és diu Melones (wiki), ens partim el cul, ens faria gràcia passar-hi però el final no hi apareix per enlloc, i l'únic que veiem és un cartell que posa Calaveras (wiki). Hagués estat bé la foto de rigor, jaja!! És divertit quan es viatja, sempre trobes cartells de poblets amb noms curiosos.

Ja és negre nit i comencem a estar rebentats, necessitem menjar quelcom i sobar-la. Arribem al poble de Placerville (wiki), passem pel centre i les cases de fusta, ens recorden un xic al Far West, xd, jaja!! Localitzem com una àrea comercial on hi ha establiments de menjar obert. Fem un mos, i ens posem en un lloc de l'aparcament que no cantem molt per tirar cortines i a dormir-la.

Demà esmorzarem en un típic i mític bar/restaurant de carretera, com a les pel·lícules, però això en un altre capítol del blog!

Apala!

Sr. Crustaci

Yosemite National Park

Sens dubte, un dels millors llocs a opinió personal, va ser Yosemite (web). I ja no us explico si sou uns apassionats a la muntanya, a fer excursions, rutes, senders, aquest és el vostre lloc. Com és evident, una bona època per aprofitar el parc en la seva més gran extensió és quan no esta nevat.
Aquí teniu a El Capitan (wiki), una roca vertical de 910 metres. Un dels reclams més aclamats per la gent que fa escalada, eh Jordi!!

Bé, després de dormir al pàrquing de la bolera a Oakhurst, vam anar a esmorzar al cafè del dia anterior quan vam arribar, el de la parella que ens va deixar el portàtil. Van sorprendre's de tornar-nos a veure per allà. Els vam explicar la moguda del dia anterior i que necessitàvem cadenes. Ells ens van tornar a ajudar, varen trucar-nos a un lloc per saber si en llogaven o les venien, i ens van indicar. Quin detall, aquí sí que se'ls hi ha de deixar "tips"(propina), per l'ajuda i l'amabilitat en el tracte rebut. Ens acomiadem, ara sí, ja no contem en tornar-hi, jeje!!

Com que no ens la volíem jugar més amb la carretera de l'entrada sud del parc, decidim anar a veure lo de les cadenes i de pas ja tirem cap a l'entrada sud-oest, que pel que sembla la carretera pinta millor. Passem de comprar cadenes al lloc on ens havien recomanat, valen molta pasta i no les volem comprar, les volem llogar i no en tenen per llogar. Tirem.

Arribem al poblet de Mariposa (wiki), i veiem una oficina d'informació turística a peu de carretera. Ens hi parem i preguntem. Al mateix poblet hi ha dels pocs llocs on es poden llogar cadenes. Hi anem a investigar. Està aprop d'allà, ens hi arribem i el lloc és diu Napa, és com una cadena d'establiments tipus pels gironins Establiments Coll o Bosch S.A., llocs de recanvis per a l'automòbil. Ens les lloguen noves per estrenar a encara no 15 € el joc durant 7 dies. Flipem, els hi tornem a preguntar, per 7 dies?? sí! Collons, quin bon rotllo de gent, aquí no et foten el pal. Són molt confiats, i no ens demanen cap tipus de carnet per deixar, sols una petita fiança de encara no 25 $ per si no les retornes. Tot i així, si els hi fotessis el pal, et sortirien a compte, que no és el nostre cas, ja,ja!!

Molt bé, ara sí, ja preparats per si ens surt algun imprevist amb la neu, posem rumb cap a agafar la carretera 140 direcció a El Portal, l'últim poblet just abans d'entrar per l'entrada sud-oest del parc. Arribem al control del Yosemite (wiki), passe vip i com si fóssim de la família, cap dins!

Als pocs quilòmetres veiem un encreuament, que és el que parteix les diferents rutes del parc. La 41, que és la que ve de l'entrada sud, la Wawona road, que ahir vam descartar pel mal temps i avui per precaució de neu ja que és molt llarga i puja amunt per tornar a baixar. També hi ha, una carretera secundària, anomenada "Big Oak Road" que empalma un xic més amunt amb la carretera 120, la "Tioga Pass" l'única que travessa tot el parc de oest a est i que molta gent recomana, sobretot pel paisatge, però malauradament, a l'hivern aquest pas està tancat per culpa de les nevades. Fins que no ve el bon temps no l'obren. Et condueix fins a l'altre costat, a empalmar amb el Mono Lake (wiki), un llac interessant per la seva forma amb una illa al mig. Llàstima, perque per la ruta 120 passes pel costat d'estanys més petits i puges muntanya. Ha de ser visualment interessant!

Continuem per la carretera 140, que et porta just on esta el Yosemite Village, i de pas al mig del parc, i una de les zones que concentra més visitants. Arribem, i anem a informar-nos per l'hora que és si podem fer alguna ruta així no molt llarga, perque se'ns farà fosc aviat. Ens recomanen, la que queda més propera, la ruta que puja a la Yosemite Fall (wiki). És un sender de si mal no recordo d'uns 6 kms que et condueix fins al capdamunt de la cascada (foto) en qüestió.

Fem un mos per agafar forces i anem a veure la cascada des de baix. Déu ni do amb el saltant d'aigua, li fot castanya. Fotos de rigor, i a buscar el sender per pujar-hi. El principi del camí, que és serpentejat, puja i puja, clar, s'ha de remuntar la pendent i no vegis, a l'hivern amb un xic de roba el damunt, comences a suar la cansalada, ja,ja!!

Ja comencem a estar amunt, i les vistes ja es poden començar a gaudir. Quina vegetació que tenen a Califòrnia, xd! Cau algun floc de neu tímidament. Arribem a un punt, que el camí sembla no molt clar, però a mi m'agrada ser intrèpid i tot i que no queda molt de temps per fer-se fosc, continuem una mica més. Arribem molt aprop d'un costat de la paret per on veiem la cascada caure. Sembla que quan arriba a baix es torna neu, que curiós, potser és l'efecte òptic de la nostra vista, jaja!!

Veiem, que hi ha tros encara per pujar amunt, i evidentment, no portem cap lot, llum o alguna cosa per il·luminar, així que mitja volta i cap a la furgona. Arribem ja un xic fosc a baix de tot.
Pillem la furgona, i anem a investigar si està obert el càmping que hi ha. L'horari d'atenció al visitant està tancat i fins demà no obren. Bueno, cap problema, ja ens espavilarem. Anem a donar voltes pel complexe, i trobo un treballador, li dic si existeixen dutxes, ja que al caminar, sols hem vist que tendes/cabanya tipus "Guantànamo" perque ens entenguem, jaja, i cap lloc per dutxar-se. Ens indica que n'hi ha unes. Joder, no les podien amagar més!!

Necessitàvem una dutxa urgent, xd!! Quin gust poder-se dutxar amb aigua calenta en ple hivern. Sopar a dins la furgo, unes converses i a sobar-la. Demà tenim intenció d'anar a fer una ruta una mica interessant per unes altres cascades darrera del Half Dome (wiki).

Us deixo amb una instantània del Half Dome en qüestió!! Més Yosemite, pròxim capítol!

Que la disfruteu visualment!!

Sr. Crustaci

Del Sequoia Park cap a Yosemite Park

Aquí el teniu el General Sherman(Wiki), l'ésser viu amb més biomassa de la Terra. Té un diàmetre de tronc de 11,1 metres a la seva base i és calcula que té aproximadament 2500 anys; tot i així no és la Sequoia més alta, aquesta fa 83, 8 metres. Hi ha una Sequoia Sempervirens (Wiki) anomenada Hyperion (imatge + info), que en fa 115, 55 m. quasi res. Tot i així impressiona, semblem formigues al seu costat. L'únic que si vols agafar una bona perspectiva per fotografiar-la, com veieu, heu d'anar un xic lluny i perd el seu potencial. En fi...

Després d'haver anat a dormir amb el neguit dels óssos, ja,ja, que evidentment ells també devien estar hivernant, vam decidir l'endemà d'anar a buscar alguna caseta de rangers perque ens informessin del temps i de com estava la carretera 198 que transcorre pel parc, ja que vam veure al despertar-nos que no havia fotut la gran nevada, menos mal per altre banda.

Ens arribem al Giant Forest Museum, i preguntem que podem anar a veure, així fent una caminada no molt bèstia per la neu. Ens recomana arribar-nos al Moro Rock (wiki). El Moro rock (foto), és una cúpula de granit, des de la qual hi ha unes vistes espectaculars de una de les valls del Sequoia Park (mapa). Posem rumb cap allà, a uns pocs kms però, a la que entrem al camí per dins del bosc que ens hi porta, comencem a veure que hi ha un bon gruix de neu, i que la visibilitat comença a ser escassa, a sobre està nevant poquet, però sense parar. Arriba un moment, que el camí ja no es veu amb claredat i les petjades d'altre gent encara menys, intuïm que som aprop, però no ens la volem jugar amb les condicions del dia, ja ens hem aventurat força. Hem de desistir i tornar, quina llàstima!!

Tornem a la caseta dels rangers a preguntar si la carretera 198 està oberta als vehicles. Ens informen que sí, que a mig matí l'han obert. Uf! sort, sinó ja ens veus fent una volta de l'òstia per anar cap a Yosemite. Decidim marxar del parc, perque amb tanta neu hi ha moltes coses tancades i no anem prou preparats per caminar per la neu, és lo que té anar-hi a l'hivern!!

Sortim per l'entrada/sortida Nord-Oest del parc, que empalma amb la carretera 180 que connecta amb l'altre parc agermanat que és el Kings Canyon National Park. Aquest però no hi entrem, ja que sols hi ha una sola carretera asfaltada indicada i a més posa que sols està oberta a l'estiu. El parc, queda encara a una mica més d'altitud que el Sequoia, almenys la part que hem visitat.

Posem rumb a Fresno (wiki) per perdre'ns una mica pel centre a la recerca d'alguna botiga de vambes. Sembla que aquesta ciutat no té res d'interessant, o almenys ens ho sembla a simple vista al voltar-hi amb la furgo. Res, pirem. Agafem la carretera 41, que és una carretera secundària, que ens portarà directament a l'entrada sud del Yosemite park. Arribem a una població anomenada Oakhurst (wiki). Sembla petita i tranquil·la. Parem en un cafè, on està petat d'adolescents amb portàtils a fora la terrassa i a dins. El cel està molt tapat, amenaça pluja, cosa que no triga gaire a fer acte de presència. La parella del local (no me'n recordo del nom del lloc...), molt amables, ens deixen el seu portàtil per consultar unes coses. Quina gent més enrotllada i amable. Fem gasolina i tirem cap a l'entrada sud del parc, per l'últim poblet abans d'entrar-hi, Fish Camp.

Ens aturem a l'entrada, i ni cristo a la caseta de control. Ups! mirem el camí de la dreta, tallat, per tant l'únic que pots fer és agafar Wawona Road (foto), l'asfaltat que et porta cap amunt i a l'interior del parc. Cada cop està més tapat el cel, i ja és quasi negre nit. Decidim parar-nos a preguntar en un petit lloc on hi ha una mini gasolinera i unes casetes. Veiem un avi amb una "ranchera" i ens diu que més amunt serà molt difícil pujar, i més si no portem cadenes. Que hi ha una petita zona per acampar aprop. Bé, tot i així s'ha d'intentar veure on arribem. Investiguem la zona d'acampada, però tirem més amunt. Merda, la carretera comença a pujar, no ens mola, i efectivament comença a nevar, la carretera en un 3 i no res és forma una petita capa de neu, a sobre estem a menys 1 grau. Ràpid, decidim donar mitja volta, no tenim ganes de quedar-nos atrapats allà mateix. Com podem baixem altre cop cap a Oakhurst, triguem un colló i part de l'altre, al haver d'anar a pas de puça per la neu i sense cadenes. A sobre amb molt de compte de no relliscar que anem amb una furgoneta de lloguer.

Finalment i després de l'aventura de conducció sobre neu, arribem a Oakhurst. Donem una volta pel centre, per veure que s'hi pot trobar i fer. Diviso un neó d'una bolera. Fet! avui anirem a provar com és viure el jugar a bolos a la terra on va néixer ja amb regles aquest joc. Arribem a la bolera, i flipem al ser dilluns de la quantitat de penya que hi ha. És veu que són gent d'un equip del poble que s'entrenen. Tenim sort i hi ha una pista lliure. Serà la meva primera experiència bolera, i a sobre al yankee. Ens ho passem teta i a sobre coneixem els de la pista del costat. Aquí la penya controla que no vegis. Aquest poblet ens desperta simpaties per tot el que hi hem trobat/viscut en poc temps, us ho recomano, la gent s'ha portat molt bé amb tot.

2 partides, unes fotos i el l'avi del garitu ens diu que ha de xapar, que demà aviat hi ha campionat de gent gran. Ara que m'ho estava passant de muerte. A fora, plovent a sac, imaginem que nevant a tot drap al Yosemite. Ens quedem a dormir allà fora de l'aparcament mateix.
Avui ha estat un dia intens.

Demà hi ha ganes de Yosemite!!!

A reveure!

Sr. Crustaci