L'Emerald Bay (Wiki), un petit llac al costat Californià que dóna al bestial LakeTahoe (Wiki), el llac principal de uns 60 kms de punta a punta, de Sud a Nord, que separa els estats de Califòrnia i Nevada.
Ahir ens vam quedar a dormir a Placerville (web). Així doncs, avui anirem a fer un esmorzar en un típic bar/breakfast/restaurant.
Ens arribem al Mel's (The Original), que està situat just al centre del poble de Placerville. És com a les pel·lícules, butaques per a 4 persones amb la taula al mig, sobre la mateixa taula, una petita màquina per escoltar cançons, tot de neons escampats pel bar, quadres de fotos "made in USA" a les parets, globus penjats del sostre, una màquina gran de música al fons, terra de quadros en blanc i negre, tamborets mítics a la barra, i una cambrera guapa, sense davantal ni patins en línia, jaja!! Ens hem de fer unes fotos, l'estètica del bar 50's s'ho mereix.
Deixem Placerville, i ens dirigim cap al Lake Tahoe (foto aèrea), per la carretera 50, que travessa la zona boscosa del "Eldorado National Forest". Paisatge de coníferes en tot el seu recorregut, abunden els pins i els avets, molts dels quals els veiem morts i caiguts a tocar de la carretera. Tenen llenya per parar un tren al yankee! Falta poc per arribar cap a l'entrada sud del Lake Tahoe (mapa llac), però abans hem de pujar com un port de muntanya i aquí ja veiem neu, ens tornem a preocupar perque no portem cadenes. Tenim sort que la carretera està neta, però a banda i banda, hi ha un bon gruix de neu. Arribem a dalt de tot del port de muntanya, i ja es comença a divisar el llac. Impressionant! Baixem i arribem a la bifurcació que hi ha a South Lake Tahoe (wiki), on pots anar cap a la dreta a l'estat de Nevada o continuar per l'esquerra per Califòrnia. Agafem el camí de l'esquerra i ens aturem a Camp Richardson, a preguntar en un hotel/oficina d'informació.
Ens arribem en un aparcament a tocar del llac. Els voltants del llac està tot nevat, i lo curiós és que hi ha uns pams a la vora del mateix amb sorra de platja, autèntica sorra de platja. Ho tenen tot en el Lake Tahoe (mapa activitats). Platja i muntanya. El que realment li agradin els esports per practicar, aquest és el seu destí, tant a l'hivern, perque el llac està envoltat de muntanyes on pot practicar des de esquí, surf de neu, trineu, moto de neu... o per l'estiu, que m'imagino que aprofiten l'extensió del llac per practicar altres esports i els mateixos boscos.
Totes les cases que hi ha són de fusta, la majoria, per no dir totes, molt ben integrades al lloc. Amb aquests arbres tant alts, dóna la impressió d'estar en plena natura. Ens arribem a un parell de supermercats immensos que ens diuen que hi ha a l'àrea comercial entre Camp Richardson i South Lake Tahoe. Realment quedem sorpresos de la seva grandària. Un hi ha de tot, menys menjar, de tot. Fan rebaixes de roba i altres complements i aprofitem per firar-nos amb alguna que d'altre coseta.
Al seu costat, hi ha un hipermercat enorme, menjar i més menjar, xd!!
Ens trobem amb un tiu que ens sent parlar i ens començar a parlar. Resulta que el tiu coneix Sitges i tal, i el caixer parla castellà, és "chicano" o mexicà i li preguntem que tal està trobar feina per aquí. Ens diu, que n'hi ha, sobretot a l'estiu i que el Lake Tahoe, és un molt bon lloc per venir a estiuejar. Ens acomiadem i emprenem la ruta per la carretera 89 que voreja el llac pel costat californià. Passem pel costat del Emerald Bay (foto superior) que és una engruna comparat amb el Lake Tahoe.
Arribem a un punt que ens desviem per anar a buscar una empresa que munta sortides amb motos de neu, però no trobem el camí per dins d'una urbanització de cases de fusta. Observem la quantitat de neu caiguda els darrers dies. Creuem els dits perque no foti la nevada del segle!
Anem vorejant, i arribem a l'altre extrem del llac, a la part nord, a un poble Tahoe Vista. Aquí evidentment, en els poblets més grans que voregen el llac, hi ha molta botiga de snow/skate. És una mica com a el Pas de la Casa a Andorra, perque ens entenguem, però d'estètica constructiva molt diferent.
Decidim arribar-nos a Reno (Wiki), on hi tinc un contacte via "Couchsurfing". Pujem a buscar l'autopista 80 per la carretera 267. Arribem a Reno, la quarta ciutat més poblada de Nevada. Intentem localitzar el contacte que hi tinc, però resulta que el paio és al Lake Tahoe de festa. Collons!
Bé, decidim aparcar pel centre que s'ha començat a enfosquir-se el dia i donar un tomb per l'avinguda principal. Voltem i entrem a alguns casinos i botigues de souvenirs. Està ple de "iaios" jugant, viciant-se al joc, jaja! I això que no és encara cap de setmana, sinó dijous.
Pel que veiem, Reno (foto avinguda principal), és una espècie de Las Vegas però en petit, amb un sol carrer ple de casinos, que va de punta a punta de la ciutat. Sortint del centre, enganxem una altre àrea comercial, i aprofitem l'horari a punt de tancar, per mirar alguna botiga de vambes. Res d'interessant.
Busquem per fer gasolina. Finalment trobem un lloc, on el paio no se'n fia gaire de nosaltres. El tiu s'ha posat molt nerviós quan li hem dit si podíem pagar amb targeta. En fi, emplenem el tanc i llarguem. Sembla que Reno, no ofereix gaires atractius a simple vista, o almenys no tenim guia turístic per portar-nos per aquí.
Agafem l'autovia 395, per anar cap a Carson City (wiki), la capital de Nevada. D'allà, ens desviem per la carretera 50 que torna a empalmar amb la carretera que voreja pel costat de Nevada, el Lake Tahoe. Ja és negre nit, i evidentment no podem observar el paisatge, però si que podem saber en quin estat estem, pels neons que no amaguen els casinos que hi ha en els poblets que anem passant.
Ens arribem, altre cop a l'aparcament de Camp Richardson, on hem anat a veure el llac a peu, per cuinar una mica i anar-la a sobar. Avui ja hem voltat prou. Esperem que demà no ens despertem coberts de neu...
La "road movie" amb la "campervan" comença a arribar al seu final, demà toca fer via cap a Sacramento, la capital de Califòrnia.
Demà serà un altre dia!
A reveure!
Sr. Crustaci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada