L'endemà pel matí vam anar a veure aquestes dunes que ens quedaven just al costat del càmping que vam fer nit. Són unes dunes d'uns 11 kms de llarg.
Decidim de sortir per la part oest del parc, direcció cap al Sequoia Park. Malauradament, no hi ha cap carretera que atrevessi via Death Valley cap al Sequoia Park en via recte, i haurem de donar una volta de l'òstia. Tingueu-ho present!
Conduint pel Death Valley encara (veure mapa en PDF per imprimir) ens aturem a rentar coberts i tal, i ens trobem un "ranger" i li faig unes preguntes. Ens recomana una ruta panoràmica amb la furgoneta, desviant-nos de la carretera 190 i on posa "Emigrant" hem de trencar per allà, que és la ruta de l'"Emigrant Canyon Road". Continua el paisatge desèrtic amb vegetació baixa, i voltejant per diferents turons, després de kms s'arriba a Wildrose, on també hi ha una zona per acampar. Pel camí ens trobem diferents rutes, que per desgràcia són camins no asfaltats i s'han de fer amb 4x4 millor.
A Wildrose (foto d'una de les coses que t'hi pots trobar) hi ha la bifurcació que continua per sortir del parc. Ens trobem amb una carretera amb un tram quasi inexistent d'asfalt, però que tot i així es pot fer bé. En prou feines trobem cap vehicle de cares.
Ja som fora, i la carretera és recta, sembla que no s'acaba mai. El paisatge és esfereïdor, sembla que no hi hagi gens de vida entre aquestes valls. Posem direcció a Trona (Wiki), un petit poble que sembla com abandonat i mig industrial per unes fàbriques que es dediquen a explotar alguns minerals que treuen d'un llac sec que hi tenen al costat. Ha de ser divertidíssim viure en aquest lloc, mare meva! Continuem avall, direcció com si anéssim cap a L.A., ja que com us he dit abans, s'ha de donar la volta per la part de baix, per poder entrar per la part sud o la oest del Sequoia Park. Arribem en un poble ja més gran i amb més vida, Ridgecrest (Wiki). Aquí parem a fer gasolina i a comprar en algun súper. Hi ha diferents rutes per agafar, però com que el camí es fa llarg, volem anar el més de pressa possible perque no ens enganxi la foscor del vespre. Decidim agafar la carretera que va direcció a Bakersfield. Un cop arribes a la carretera 58, que ja és una autovia de 2 carrils, pots accelerar més. De fet, ens passem una carretera que hagués pogut ser interessant, la 178 que voreja el "Isabella Lake" (web), un llac, que està just sota l'entrada sud del Sequoia Park (Wiki). Passem per una zona muntanyosa on bufa força el vent, i està plegada de molins amb aspes de ferro per banda i banda de carretera.
Un cop passats la ciutat de Bakersfield (Wiki), agafem l'autopista 99 direcció Visalia (Wiki) (Si algú ha vist el film d'en Larry Clark, "Ken Park", passa en aquesta ciutat) on just abans d'arribar-hi ens desviem, com ens indica el GPS i tirem per carreteres que em recorden les comarques de l'Alt Empordà, entre camps replets de fruiters (cítrics), sobretot tarongers, fins arribar a agafar la carretera 198. A Lemons Cove fem suc pel vehicle, i ja continuem per una zona molt bonica per conduir, vorejant el llac Kaweah (foto), fins passar per l'última població que hi ha just abans d'enfilar el Sequoia Park (web), Three Rivers.
Arribem a l'entrada oest del parc, i ens trobem amb l'Iggy Pop però en fèmina d'uns 60 anys, per lo menys, ja,ja!! És una "ranger", li donu el passe dels parcs, i em demana una identificació per veure si coincideix la firma del passe amb la del meu D.N.I. Resulta que la dona, em deixa anar, que la firma és diferent, i jo li responc, que amb l'espai que tenia per fotre un gargot m'era impossible ajustar-me a la firma que faig. Després de dubtar ella, i regalar-nos nosaltres del seu aspecte i d'ella, finalment accedeix a deixar-nos a entrar al parc. Quina paia, quina desconfiança!!
Anem entrant i veiem que la part de dalt de la muntanya sembla molt tapada, ui, pinta malament la cosa. Arribem ja de tarda, i no falta gaire perque comenci a enfosquir. Comencem a pujar amunt, amunt. Corbes i més corbes, amb alguns llocs per parar-se a observar les vistes, bàsicament zona boscosa, plena de coníferes. Comencem a veure algunes volves de neu, i suposem que a dalt, estarà força nevat, esperem no haver d'utilitzar cadenes, perque no hi vam pensar i no en portem. Veiem algun vehicle que baixa amb més d'un pam de neu al sostre i flipem! La carretera a dalt està neta, suposem que els llevaneus han fet feina pel matí, però a banda i banda de la carretera, hi ha un metre o més de neu acumulada. Buf, la que ens espera.
Passem entre mig de Sequoies, n'hi ha un munt, algunes de molt espaterrants a simple vista.
Ja comença a fer-se fosc, i decidim anar a buscar algun lloc per aparcar la furgoneta i passar la nit. Trobem una zona destinada a aparcament per a autocaravanes i demés, amb uns lavabos bàsics al final de tot. A dins, hi ha alguna foto que et mostra algun ós com obre un cotxe, xd!
L'Àlex no les té totes amb el tema óssos, je,je! però al final li fem veure entre en Jordi i jo, que ara és època d'hivernar, i que en principi no n'hi hauria d'haver cap voltant per aquí, però el neguit el tenim igualment els 3.
Després d'anar fent conya amb el tema i de passar força estona dins la furgo, decidim intentar dormir, veiem que a fora comença a nevar, i creuem els dits perque no foti una nevada de collons, sinó, no sé com treure'm la "campervan" demà.
Bona nit! el pròxim capítol, anirem a veure una sequoia molt mítica!!
Fins la propera!
Salut!
Sr. Crustaci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada