De U.S.A. cap a Catalunya

Sí companys/es, aquest és l'últim capítol de l'aventura pels U.S.A. De fet, us explicaré la odissea de la tornada cap a Catalunya. Concretament la meva última destinació, Salt, el meu poble.

36 hores vaig tardar a arribar a casa, això vol dir un dia i mig de viatge (ja sabeu que hi ha unes 9 hores de diferència, canvi d'horari inclòs), ja que anant cap a Estats Units guanyes hores i tornant les perds per la diferència horària.

Bé, em llevo a les 7h del matí, per poder anar tranquilament cap a buscar el BART (Bay Area Rapid Transit) que em portarà amb una mitja horeta del barri de Mission cap al San Francisco International Airport. Una pallissa haver de transportar totes les bosses i motxilla que portava al damunt. Això de comprar-se vinils a tort i dret té les seves conseqüències per la meva pobre esquena. Com un ruc vaig fer 4 travessies interminables fins arribar a 24th Mission Street a buscar el transport públic.

Arribo a l'aeroport i ja coneixedor de les cues que es formen a taquilla per embarcar, decideixo anar a les màquines on tu mateix t'has de facturar les maletes. Després d'una mica d'ajuda per part de personal d'American Airlines, ja me'n camino cap als controls pertinents, quan l'home d'American Airlines que m'ha ajudat, em comença a dir que porto masses bosses a sobre, jo li contesto que són vinils i que són molt fràgils i que els haig de dur a sobre. "Only 2 bags for person in the fly if not you don't pass the controls". Joder, ja em veieu entaforant com vaig poder els ep's, lp's i algun que d'altre cd que portava a sobre. Encara no entenc com em van cabre a la motxilla i va passar el control de mides, ja que anava a rebentar i sort de portar una bossa expressa per carregar vinils, que si no, ja em veig pagant una morterada pels discs.

Em dirigeixo als controls, i una noia negre em fa la conya dels discs, que si punxo i tal... són de la broma aquests yankees, je,je. Cap a les 9h ja sóc a dalt a les butaques esperant pel meu vol. No hagués dit mai que se'n feia tanta avia facturant-he tu mateix les maletes, feu-ho, us estalviareu les cues tradicionals!

Em poso a escoltar música, perque tinc una mica més de dues hores fins que no cridin el meu vol per megafonia. Ja agobiat d'esperar pel vol, em trec els cascos i pregunto a una noia que hi havia el meu costat per si espera pel mateix vol que jo, em diu que no, i amb això que sento per megafonia el meu nom i cognoms. Ens estan cridant per, suposo, assegurar-se que som en el vol. M'aixeco, dono els papers corresponents, i apa, a esperar torn per pujar a l'avió.

El primer vol, serà de San Francisco (Califòrnia) a Fort Worth (Texas), just al costat de Dallas. Un vol domèstic de 3 horetes. Fort Worth és un punt de connexió entre molts vols, tant domèstics per dins d'Estats Units, com la majoria d'internacionals, com el meu, cap a Europa.
Bé, passa entretingut escoltant música amb l'mp3. 4 terminals connectades per una espècie de trenet aeri, enllaça amb cada una de les terminals. M'haig de canviar i s'agraeix amb el pes que porto que hi hagi aquest transport. D'altre banda tampoc tinc molt de temps per arribar a embarcar a l'altre vol. La maleta de bodega, va directament a l'altre avió, sense que t'hagis de preocupar d'anar-la a buscar i tornar-la a facturar, això és bo de saber!!

Arribo a l'altre terminal, amb uns 20 minuts perque surti el meu vol, i faig cua, quan arribo al taulell em diuen que el meu vol va amb retràs i que possiblement no sortim fins d'aquí una hora, o hora i mitja per no sé quina història d'esperar un altre vol provinent d'Anglaterra. Tot plegat molt raro. Apa, a esperar, una costum habitual en els grans aeroports.

Criden per megafonia que el nostre vol, es retrassarà un xic més degut a que han de netejar l'interior de l'avió. Finalment, acabem embarcant amb unes dos hores o així de retràs.
Bé, ara si que m'espera el vol més llarg. Unes 8 hores i mitja dins de l'avió, per a fer el recorregut, Fort Worth (Dallas) fins a la capital de la península ibèrica, Madrid.

Pujo a l'avió, i una de les hostesses d'American Airlines, em pregunta altre cop pels vinils, al veure'm amb la maleta. Que punxes música? el meu fill, bla, bla, bla...

Aquí, tenim sopar i esmorzar. En el vol d'anada, hi havia un plat amb carn i un altre per escollir sense, el sopar d'aquest, tots dos porten carnaca, així que l'hostessa em comenta, que això s'ha de dir abans per escrit a la companyia. Flipo, amb lo poc que costa fer un plat amb i un sense. Si fos celíac o tingués alguna moguda important, entendria que fes un escrit per dir que no menjo tal i pascual. En fi, trio un dels plats i aparto el que no m'interessa. Tingueu-ho en compte els que per motius o altres no mengeu carn o tingueu alguna malaltia relacionada amb el menjar.

Intento dormir el que pugui, perque sinó ja em veig mort amb vida a l'aterrar a Madrid de cansament aeri. Estic cap als seients de darrera de tot, em poso taps a les orelles per minimitzar el soroll de l'avió i tinc la sort d'estar sol al costat de la finestra. Tot i així no aconsegueixo capbussar-me en la son profundament, sols dormidetes de poca estona. Ja no sé com posar-me entre els dos seients per trobar una posició còmode que em permeti dormir. Res a fer, ja surt el sol. D'aquí unes hores ens donaran l'esmorçar i poc més i ja estarem aterrant a Madrí!!

Uf, ja toco de peus a terra. El vol ha sigut criminal, estic destrossat, però encara queda pillar el pont aeri de Madrid a Barcelona. Comencen els grans problemes!! Pregunto a una noia hostessa de l'aeroport que posen just sortir del vol al passadís que porta a la terminal d'arribada de l'aeroport de Barajas. Em diu que no cal que em preocupi per la maleta que ja me l'embarquen directament en el següent vol que haig d'agafar cap a Barcelona, que vagi al panell d'informació de vols i que allà apareixerà el meu vol cap a Barna i em posarà la porta d'embarcament.

Així mateix ho faig, m'espero que aparegui la porta al panell d'info. de vols. Finalment a les 12h del matí del dia 24 (recordeu havia sortit de San Francisco a les 11:45 del dia 23 de Març) surt el nº de porta, em dirigeixo cap allà, i la noia del taulell em diu que no tinc confirmada la reserva per aquell vol i que haig d'anar a buscar la meva maleta abaix de tot. Ara començo a flipar mandarines, me cagum amb tot, "com?? però si m'acaben de dir, bla, bla, bla..."

Baixo a baix a preguntar per la meva maleta. Em diuen que la noia de dalt s'equivoca, "com?" altre cop, començo a estar fins els collons que em facin anar amunt i avall amb el pes que porto, estic suant la gota gorda ja! Aquí em diu una noia que controla sobre el tema, que pugi al segon nivell a preguntar al taulell que té la companyia American Airlines. Apa, cap a dalt, ara!

Arribo al taulell, i veig gent que anava al meu vol, que s'espera també. Hi ha una gent, que va a Sevilla, i com que el nostre vol, va sortir amb retard de Fort Worth, evidentment ha arribat tard, per a poder fer les connexions necessàries amb els vols a l'aeroport de Barajas.

Arriba la hostessa que informava quan sortíem de l'avió. Em reconeix i em diu: "que fas tu aquí?" ja hauries d'haver sortit amb el vol de tal hora. Li dic, que a aquest pas, m'haurà d'acollir a dormir a casa seva, jaja!! Ja al final, tu has de prendre en broma tot, perque sinó, començaries a fotre mocs a tothom. La noia em diu, tu agafes un avió cap a Barcelona pels meus sants ovaris. M'ajuda em tot el que té el seu abast. Em diu que haig d'anar al taulell d'Ibèria classe Business. Al loro! Hi vaig! Arribo allà, i li comento tot el que m'ha dit la noia d'American Airlines i el que m'ha passat. La noia que m'atent, fa unes trucades, sembla que no li agafen el telefon. Em diu que m'esperi un moment. Li dic que ja no ve d'aquí esperar-me, però que em solucioni el tema, que ja en començo a tenir els collons plens.

Finalment, em troba una plaça a classe business, per embarcar a la 13:45h. Prèviament, m'havia dit que m'havia d'esperar fins les 15h o així. Li comento que ni amb pintura, que s'ho faci com vulgui, però que em trobi lloc en el primer vol que surti cap a Barna.

Tot arreglat, vaig a buscar el vol, que pel que es veu, cada hora n'hi ha, ja que entre pont aeri i vols domèstics entre Madrid i Barcelona, hi ha molta afluència de gent. Finalment pujo a l'avió. Jo la maleta de la bodega, ja ni hi pensava, i quan hi penso, em ve el temor a que quan arribi a l'aeroport del Prat, me l'hauran perdut. Tinc aquest pensament negatiu, ja que de l'hora que he arribat a l'hora que surto, no sé com ho sabran els que carreguen maletes. En fi.

Pujo a l'avió amb tota la elit businera, i està ple d'empresaris catalans amb tratge i corbata. Sols queda una única plaça a la última fila, la nº 7 de la classe business. Em sento amb un "guiri" a 2 butaques al meu costat. Com es nota l'espai que et deixen quan pagues més per volar. Sento els empresaris catalans, que comenten que acaba d'entrar una ministra del govern a l'avió. "Aquesta es passa més dies per Barcelona que per Madrid" diuen. Ni idea de qui és.

Al cap de mitja horeta, ens serveixen dinar. Carai! quin luxe, com que és horari de menjar, em donen papeo. De muerte, tenía una gana increïble. Quedo bé!
Amb un pim pam ja estem aterrant. Encara no una hora de vol i ja estem al Prat.

Bueno, encara queda sortir de l'aeroport per arribar a l'estació de Sants a pillar un tren cap a l'estació de Girona. A veure si la maleta ha arribat. Em dirigeixo a la cinta transportadora a buscar la maleta. Pregunto a un noi de groc, si les maletes dels vols de Madrid a Barna, arriben en aquella cinta, em diu que sí. Veig el "guiri" del meu costat de seient que també espera i em diu sí sortirà per allà, li dic que sí perque el dat pel cul de l'empleat de groc m'ho ha dit. Res, allà no surt res. Passa una noia que fa pinta a currar allà i li preguntem. Ens diu, que la nostra cinta, queda a l'altre punta, i que hem de passar per no sé quin collons de lloc. Ja ens veus, al "guiri", dos noies que també anaven al vol i jo mateix anant a buscar les maletes, una mica perduts, la veritat sigui dita, ja que no està gaire ben informat de la cinta que et sortiran les maletes.

Després de tornar a preguntar varies vegades, finalment la gent del taulell d'informació ens diuen que entrem en contra direcció per una porta que ja en sortirà la policia per preguntar-nos que busquem. Tal dit, tal fet, ja veus al poli nacional vinguent cap a nosaltres, li diem tota la moguda, i ens indica al capdavall de tot, allà trobareu les maletes.

Sorpresa, la meva maleta acaba de sortir per la cinta. No m'ho crec, després de tota la odissea a Madrid, no s'han confós i apareix allà. Estupefacte agafo la maleta, un carret transportador gratuït, aprofiteu-ho, almenys a Barna no els fan pagar, i cap a buscar el bus que et deixi de la terminal 1 (la nova) a la terminal 2 (la de tota la vida) a buscar la Renfe.

Bus llançadora gratuït per portar la penya de la terminal 1 cap a la 2. Ja seria la òstia que et cobressin per un servei de 10 minuts de durada.

Arribo a la terminal 2, pregunto on cau la Renfe. Menos mal, no hauré de fer 1 km, travessar un pont, baixar unes escales, agafo l'ascensor que vaig amb el carrito, i ja tinc les taquilles de Renfe allà. Arribo a taquilles, i no hi ha ningú. Què??!! La noia dels bitllets arriba al cap de 5 minuts, collons, posa un cartellet dient que has fotut el camp, fava!!

A esperar altre cop. Arriba el rodalies, a tope de penya, com no per pujar. Arribo a Sants, i miro horaris. 45 minuts més a andanes a esperar. Ja en començo a tenir els collons plens de esperar per tot! Arriba un regional, tan sols de 3 putos vagons, xd!! s'havia que Renfe eren uns torrecollons, però no tant. Hora punta per la tarda, d'un dia entre setmana i sols 3 tristos vagons. Ja veus, en un moment, queden els vagons a rebentar, i això que encara hem de passar per Gràcia i El Clot-Aragó. Pillo lloc de miracle!

Arribo cap a les 19h del dimecres 24 de Març a l'estació de Girona. Estic viu, però mort a la vegada de cansanci. No puc caminar més. Trucu a casa mon germà que em foti un cop de mà i em vingui a buscar, estic destrossat.

Arriba amb 15 minuts i em carrega. Saludu els de casa i els dic que me'n vaig a casa meu a sobar-la, no m'aguanto dret. Arribo a casa i el primer que faig es deixar-ho tot, fotre'm una bona dutxa i a dormir que no tinc esme per res més.

Doncs bé, xiquets i xiquetes, aquí s'acaba l'aventura de la tornada del Sr. Crustaci. Espero que si heu arribat a llegir fins aquí, no hagueu de passar la mateixa odissea de 36 hores per tornar a casa vostre, o almenys si us passa, que no us passi res de negatiu. Jo, tot i això, no em puc queixar, no em varen perdre cap maleta, no vaig tenir cap ensurt negatiu. Sols, haver de suportar les esperes i retards i aquestes 36 hores fins a retrobar-me amb el meu estimat llit, ja,ja!!

Apa doncs, a reveure, i fins a noves aventures crustàcies!!

Una forta salutació a tots/es els/les bloguers/es que s'han llegit, llegeixen o llegiràn de les meves aventures/dietaris per aquí!!

Viatgeu tant com pugueu, us permeti la vostre vida i economia!!

Sr. Crustaci

Recomanacions + Enllaços (Links)

Avui us parlaré a mode d'algunes recomanacions que crec que poden ser d'interès a l'hora de trepitjar San Francisco i la Bay Area.

Bé, primer de tot, s'ha de saber si la vostra intenció sols es passar-hi 2/3 dies o quedar-s'hi uns 6/7 dies. Llavors, pels que trieu la primera opció, dir-vos que hi ha forces coses per visitar per S.F., però que si es vol copsar una ràpida impressió de la ciutat doncs, deixeu-vos caure pels llocs més emblemàtics i turístics de la ciutat, com serien:

- El Golden Gate Bridge, l'emblema i símbol turístic per excel·lència de la ciutat.
- Lombard Street, el mític carrer de curves amb baixada enjardinada al barri de Russian Hill.
- Observeu i pugeu a una de les 3 rutes del Telefèric (Cable Car) entre Russian Hill i Chinatown.
- La Coit Tower al barri de Telegraph Hill.
- Twin Peaks, els dos turonets que donen unes de les millors vistes de la ciutat per tots costats.
- Llogar-se unes bicicletes i recórrer tota la costa d'Embarcadero fins al Golden Gate Bridge, passant per Fisherman's Wharf, Fort Mason, el parc de Presidio.
- Caminar pel bullici del barri de Chinatown.
- Si us queda temps, arribeu-vos al barri llatinoamericà de Mission, on podreu observar molts murals pintats, i com és viu el carrer intensament.

Si trieu l'opció de quedar-vos més dies, llavors ja podeu ampliar la proposta a visitar més detalladament més barris de la ciutat, com:

- El barri que en el seu dia va acollir la comunitat hippie dels 70's, Haight-Ashbury i empalmar amb un dels parcs més grans d'Estats Units, el Golden Gate Park. Us recomano, que hi volteu millor amb bicicleta...
- Que us arribeu a veure l'oceà pacífic des de la Ocean Beach i tota la costa que voreja direcció al Golden Gate Bridge, on hi ha una bona caminada, però agradable i interessant pels que us agraden els senders.
- Que us deixeu envoltar dels edificis del Financial District i South of Market, on trobareu museus i més.
- Un vol per la petita Japan Town.
- El Museu de la Ciència o el Palau de les Belles Arts al final del barri de Marina, tocant a Presidio.
- El carrer principal i artèria comercial, Market Street.
- Mission District amb més profunditat, amb Mission Dolores i el parc, el Women's Building...
- El barri de Castro, la comunitat homosexual de San Francisco.
- L'illa d'Alcatraz.
...

I si no en teniu prou, i us queda algun dia encara, podeu, travessar el Golden Gate Bridge, i anar a veure les cases flotants de Sausalito que encara queden, ara ja legalitzades. Amb bicicleta, bus o us llogueu un cotxe.
També podeu arribar a visitar les ciutats d'Oakland i Berkeley a l'altre costat de San Francisco, la Bay Area.

Evidentment, teniu moltes més opcions per recórrer, però això a grans trets és de lo principal i interessant. També us podeu sortir de lo més turístic, però vaja, quasi tots els barris del centre i voltants de San Francisco, són visitables i interessants, és un avantatge.

Us deixo amb alguns enllaços (links) a algunes pàgines webs, no us les poso totes, perque si heu anat llegint els capítols, ja hi són enllaçats, però si 4 que us poden ser de profit! Vinga:

http://es.wikipedia.org/wiki/San_Francisco_%28California%29
(la wikipedia, perque sempre es interessant trobar resumit allò que busques i sempre inclou links d'interès al final de tot)

http://tripplanner.transit.511.org/mtc/XSLT_TRIP_REQUEST2?language=en
(mapa del transport public, per a poder-te planejar les rutes i veure com està el tràfic en tot moment)

http://www.onlyinsanfrancisco.com/
(una web on trobaràs informació de la ciutat i links)

http://www.bart.gov/
(El Bay Area Rapid transit, per moure's amb transport públic, sobretot si estás visquent al voltant de San Francisco, ciutats com Oakland, Berkeley, El Cerrito,...)

http://www.yelp.com/
(una web on podràs buscar de tot, bars, restaurants, botigues,... fins i tot compartir cotxe, vendre articles, etc...)

Evidentment n'hi ha molts, però aquests són a mode fàcil per moure's, trobar coses, saber, etc...
Mireu capítols per completar enllaços.

També teniu l'opció de fer-vos amb alguna guia petita interessant, a les biblioteques públiques trobareu molta informació gratuïta de primera mà, o us podeu passar per alguna bona botiga especialitzada amb mapes, guies, i fer-vos amb una recomanació que em vaig pillar jo, un petit llibret amb els mapes barri per barri desplegables i info. pràctica, és diu tal qual San Francisco. A Barcelona ho edita, edicionesb. Per uns 11€ encara no, us podeu fer amb ella.

Doncs bé, això es tot companys/es!

Queda l'últim capítol, l'odissea de 36 hores fins arribar a casa finalment.

Ens llegim!

Sr. Crustaci

Bay Area

Bé, observant aquest pedaç de pont que ja us vaig comentar l'altre dia, que connecta el que és la ciutat de San Francisco, amb la part Est de la Badia, cap a Oakland, Berkeley, Richmond, San Leandro... avui us parlaré d'alguns llocs on vaig estar o que hi ha als voltants de San Francisco.

Comencem per la part Est: just creuar el pont (en aquesta foto sols s'observa un petit tros, ja que després de l'illa que hi ha just el mig, la Treasure Island, el pont continua) divises tot la zona del port comercial de Oakland (foto) a la teva dreta. Si no recordo malament, tots els ponts que connecten amb San Francisco o la Bay Area, són de pagament, normalment d'entrada a S.F. Depenent del pont, però és sol pagar entre els 4 o 5 $ cada cop. Imagineu-vos el volum de trànsit que hi ha, i les retribucions que se'n porta l'Ajuntament. Tot i que cal aclarir, que és una forma de recaptar ingressos per l'elevat cost que tenen de manteniment aquests ponts, ja que per exemple el Golden Gate Bridge, s'ha de pintar constantment, degut a la corrosió de la sal del mar.

Oakland (wiki), és la vuitena ciutat més gran de l'estat de Califòrnia i una important ciutat portuària de la costa Oest. Una ciutat molt atapeïda d'edificis, com s'observa a través de fotos de la seva vista aèria (foto). Potser una de les coses a destacar, és el seu llac, just a l'est del centre de la ciutat, el Lake Merritt. És una ciutat que la presència musical de diferents escenes és molt forta. Jo no vaig tenir molt de temps per investigar, però llegint una mica a través de la wikipedia potser llegiu quelcom que us pugui atraure de les coses que tenen, activitats que hi fan, ...

Si tirem cap al nord-oest, tenim que Oakland, fa frontera amb la ciutat de Berkeley (wiki), molt coneguda pel seu immens campus universitari, que es com un poble. És una ciutat amb molta vida, sobretot gràcies al jovent que hi estudia. També és una de les principals ciutats més lliberals dels Estats Units. I això, encara que sembli mentida, és respira en l'ambient pels carrers, sobretot, si us moveu per la zona al voltant del campus universitari, com seria un dels carrers amb més concurrència, Telegraph Avenue. On també hi ha dues mítiques mega botigues de discs, com són Amoeba Music i Rasputin Music, una quasi enganxada amb l'altre. És també una de les ciutats on el moviment vegetarià/vegà té més tirada, i on podreu trobar forces bars/restaurants d'aquesta cuina. Pels amants de la música underground, dir-vos que aquí en aquesta ciutat, hi ha la mítica sala de concerts, que es portada per gent voluntària, 924 St. Gilman Street, que obre els caps de setmana per dur a terme concerts, i algun dia entre setmana per altres activitats com ara cinema.

Si pugem més amunt en direcció nord-oest, tenim l'altre frontera que Berkeley ja toca amb el poble de El Cerrito (wiki), just al costat de Richmond (wiki), és on nosaltres vam estar vivint uns dies a casa d'una colega couchsurfer, entre les parades del Bart de El Cerrito Plaza i El Cerrito del Norte. Un poble amb molta caseta petita amb el seu jardí, vaja, un lloc amb més tranquil·litat per viure-hi.

Evidentment, la Bay Area (mapa), engloba moltíssims altres llocs, depenentment de cap a quina zona vulguis anar, al Nord, que seria tot el que hi ha per damunt San Francisco, creuant el Golden Gate Brigde, creuant Sausalito i anant direcció San Rafael, on abans d'arribar-hi, a mà dreta com si anéssim a agafar el pont que va cap a Richmond hi ha la presó coneguda de San Quentin.
També, es pot agafar San Francisco direcció cap al sud de la badia, com si anéssim cap a San José (wiki), tercera ciutat més gran de l'Estat de Califòrnia. Just abans d'arribar-hi us podeu parar a Silicon Valley.

L'Àlex i jo, sols vam estar a San José una nit, per anar a veure un concert, que es feia en un petit local molt conegut dins de l'underground, el Blank Club, on vam tenir la oportunitat de veure un dilluns, els Cute Lepers (Ex-The Briefs). Llavors vam recórrer el centre de la ciutat, on dóna la sensació de ser tot avingudes molt grans, en busca d'algun lloc per menjar a la matinada. Per tant, tampoc us en puc explicar molt, ja que la vaig veure de nit. Però, foteu-li un cop d'ull a la wikipedia perque també hi ha algun que d'altre lloc interessant per veure, si us hi pareu.

Apa, ja sé que en aquest capítol, no he aprofundit gaire turísticament parlant, però vaja, no sempre un es dedica a fer el turista, a vegades fa vida com si fos un ciutadà més del lloc on va, jeje!!

Un parell de capítols més crec, i donaré per acabada l'aventura d'aquest viatge al yankee!!

Salut!!

Sr. Crustaci

San Francisco - 2n Part

Bé, continuem la segona part del recorregut per San Francisco. El vam deixar aparcat baixant pel barri de Marina, un altre dels barris de classe burgesa, esdevingut per la gent jove adinerada de la ciutat que s'hi ha traslladat. Si baixem del barri de Marina cap a tocar de l'aigua, ens trobarem amb la zona de Fort Mason (foto) on trobareu el museu Italo-Americà a mà esquerra i si tirem cap a la dreta direcció a Fisherman's Wharf (wiki), vorejant la costa, trobarem un tros de passeig en forma de C, que entra cap a dins de la badia, des d'on està feta la foto que teniu aquí al damunt mirant cap al centre de la ciutat, on es pot observar la Coit Tower (dalt de tot del turo a mà esquerra), la Transamerica Pyramid (la punxa que es veu al mig de la foto i que comença el Financial District) i a mà dreta, es veu el barri de Russian Hill (wiki), on si pujessim rectes per Hyde Street aniríem a petar al mític carrer que fa zigues-zagues ajardinat, Lombard Street.

Si girem la vista cap a l'aigua, tindrem una magnífica vista més propera de l'illa d'Alcatraz, que fou del 1934 al 1963 una presó. Avui en dia es pot visitar tot agafant uns vaixells des del port d'Embarcadero (mapa). Seguim vorejant la costa de San Francisco i arribem a Fisherman's Wharf, zona comercial i 100% turística, on trobareu tot de botigues per comprar souvenirs i més. Al Pier 39 (wiki), hi trobareu unes passares dins de l'aigua que no es permet l'entrada a la gent, ja que hi tenen un dels seus valors preuats en quan a mamífers es tracta, les foques. Això sí, si aneu pel vespre i no us agraden les olors fortes, jo de vosaltres hi aniria de dia, ja,ja!!

Just mirant cap a la ciutat, veureu un dels primers turons que us deia, on hi ha la Coit Tower, al barri de Telegraph Hill (wiki). Sembla allà mateix, però hi ha una bona pujadeta. A la que feu la curva per l'avinguda ja entrareu a Embarcadero (wiki), el port turístic actual de la ciutat. Us podeu arribar fins a visualitzar el Bay Bridge, el pont que va cap a Oakland i la resta de la Bay Area, que és un pont digne d'admirar, per la senzillesa de l'estructura i curiós perque els vehicles uns van per dalt i els altres per baix. Just abans d'arribar al pont, al costat de l'edifici Ferry Building, comença l'avinguda llarguíssima de Market Street, potser l'avinguda més comercial de la ciutat, per on per sota passa el metro i el Bart. A un costat teniu el Financial District (foto aèria) que empalma més endavant amb South of Market, una zona que segons per on caminis del mateix barri, no és molt recomanable anar-hi a peu quan ja és fosc o a altes hores de la matinada. A l'altre costat, mirant cap a la Transamerica Pyramid, just uns carrers més enllà, deixeu Financial District (wiki) per entrar al mític barri xino, com no Chinatown (wiki). Una de les comunitats de xinos més importants d'Estats Units.

És curiós donar-se una volta pel barri, on tot està replet de restaurants i botigues, una al costat de l'altre. Si mai aneu a menjar-hi, sobretot tingueu en compte, si en el restaurant no hi ha cap comensal del país menjant, senyal que el menjar no és del tot interessant, jeje!!
Si baixeu per Grant Ave direcció Market Street, us trobareu amb el símbol per excel·lència del barri i punt de partida del mateix, la Chinatown Gate (foto). També per un dels carrers que es creua amb Grant Ave, puja el mític tramvia, en una de les 3 rutes que fa. En fi, és tot un bullici de gent pels carrers. A sobre, just el mateix dia que vam arribar vam enganxar la celebració de l'any nou xinès, que ho solen celebrar a finals de Febrer.

Per tota aquesta zona compresa entre Chinatown, Financial District i voltants, podeu trobar llocs turístics com la Jackson Square, la Columbus Tower, la OldMary's Saint , la Transamerica Pyramid, el Wells Fargo Museum o el Bank ofAmerica .

Si tornem dins del barri del Financial District, entre les parades de metro de Montgomery Street i Powell Street mirant direcció a South of Market, trobariem llocs per visitar com: Cartoon Art Museum, San Francisco MOMA Center o el YerbaBuena Center for the Arts .

Pujant per Makert Street, us trobareu tot de grans botigues i centres comercials que són per parar boig. Però sempre és interessant fotre el xafarder per veure que hi ha, i a vegades et pots trobar amb sorpreses.

Llavors ja tornaríem cap al barri de Mission on m'allotjava.

Tot i així m'he deixat alguns barris que passo a ressenyar-vos ja que al fer diferents rutes, no sempre es poden posar totes per fer-les degudament:

Si us passeu pel barri de Haight Ashbury (wiki), us trobareu sobretot si agafeu el carrer principal, el Haight Street, tot de gent jove, tocant pels carrers, deambulant, tirats per terra. És el que fou en el seu dia, el barri hippie per excel·lència de la comunitat san fransciscana. Al final del carrer direcció cap al Golden Gate Park, us trobareu amb una botiga molt mítica, un dels "stores", botigues més importants en quan a música independent es tracta, Amoeba Music. També al llarg del mateix carrer tot de botigues "vintage", algunes cares, d'altres on trobareu roba de segona mà a bons preus. També molts de petits bars, cafeteries i restaurants, com alguna que d'altre botiga de música més. Hi ha un parell de parcs interessants, un de planer, com és el Panhandle, i el Buena Vista Park, que aquest ja s'ha de fer cames per arribar-hi.

Deixant aquest barri, i baixant cap a buscar el JapanTown (wiki), pots passar-te per Alamo Square, que és un dels mítics llocs on hi ha una de les postals típiques de San Francisco, les cases victorianes "Painted Ladies" del carrer Steiner Street. Baixant avall, ni mai més ben dit, i direcció a l'aigua, arribareu al petit tros que és el JapanTown (mapa), tot un petit sector dedicat a la cultura japonesa.

En fi, segurament em deixi molts altres llocs, però clar, no tots venen de pas, i t'has d'anar desviant, podríem citar altres turons verds, com serien el Lafayette Park, al barri de Pacific Heights, que torna a pujar amunt, on encara si pot observar alguna vista d'alguna zona de la ciutat, però molt envoltada d'edificis. Si baixéssim d'aquest parc pel carrer Gough Street, passaríeu per davant de l'Octagon House, una casa de fusta de forma octogonal.

També al costat del barri de Mission hi ha el barri de Potrero Hill, que ja toca una part cap al sector polígon industrial que hi ha al barri de Dogpatch.

Sempre està bé veure coses turístiques, però també és molt bo per veure la realitat d'un lloc, passar-te per altres llocs que no són tant turístics, sempre hi quan s'hi vagi de dia, per evitar perills quotidians.

Bé, això, és més o menys a grans trets, el recorregut que vaig fer, entre la primera part descrita al mes d'abril en aquest blog i la segona, aquesta. Evidentment, no és una ruta per fer amb un sol dia, ja que servidor es movia amb bicicleta i clar, vas més a la idea. Però si us esteu entre 4, 5, 6 o 7 dies, podreu visitar amb més calma tot el que us he comentat i aprofitar per fer alguna escapada fora de San Francisco, com per exemple arribar-vos a Berkeley (wiki).

Apa, doncs, fins a nous capítols, on pròximament, comentarem un xic per sobre alguna zona a destacar de la Bay Area.

Salut viatgers/es!!

Sr. Crustaci

Cap a Sacramento i de volta cap a la Bay Area

Sempre hi ha una bona excusa per anar a visitar un poble o ciutat, i en aquest cas, a Sacramento vam tenir la sort d'enganxar el concert d'una veterana i mítica banda de l'escena californiana de finals dels 70's, els Angry Samoans (wiki). Amb 2 components originals de la primera època, el cantant i el bateria.

Bé, ens havíem quedat a sobar en un aparcament de Camp Richardson, al sud del llac Tahoe. Ens vam despertar amb intenció d'anar a trobar algun lloc per poder-nos connectar a Internet, ja que feia dies que no havíem mirat el correu. Vam anar cap al costat dret, direcció Nevada. Voltant, voltant, vam visualitzar un cartell d'un bar/cafeteria, anomenat Hot Gossip, a Sud Lake Tahoe, al costat Californià. Allà ens vam trobar amb en Myles, el noi que porta el lloc, i la veritat, un paio que es va enrotllar de muerte. Ens va deixar trucar gratuïtament a un mòbil d'un contacte a San Francisco, ja que teníem problemes amb els nostres mòbils o números. Et deixen connectar gratis a Internet uns 15 minuts per poder veure el correu si et prens o menges qualsevol cosa al bar, que de totes maneres si no hi ha gent esperant-se, t'hi pots estar 30 minuts tranquilament. També tenen Wifi per als portàtils. Un lloc molt agradable i que us recomano si mai aneu per allà. Celebraven el 30è aniversari del local.

Després de les recomanacions d'en Myles, vam anar a buscar botigues de vambes, en busca de rebaixes. Vam trobar, una espècie d'"Outlet"(wiki) anomenat Ross, que el seu lema és "Dress for less" (Vesteix per menys). La veritat, qui hagi estat per exemple a Londres, i conegui una cadena anomenada Primark, és similar. A Ross, la roba té uns descomptes grans, on et pots trobar marques relacionades amb el món de l'skate a un 50% de descompte. Això sí, són llocs que la gent va a sac, i et trobaràs la roba moltes vegades per terra tirada, i els empleats no la recullen fins que no és hora de tancar, perque la situació és repeteix constantment.

Farts de voltar i remenar per allà dins, i després d'alguna compra, vam decidir que ja havíem aprofitat prou tota aquella zona del llac. Posem rumb cap a la capital de l'estat de Califòrnia, Sacramento (wiki). Amb intenció de veure just el centre, que pel que ens han recomanat, Sacramento, és una ciutat mitjana, amb força extensió, però no amb moltes coses interessants a nivell turístic per visitar. Així doncs arribem a Sacramento via per l'autopista 50. Ens dirigim directes al centre de la ciutat, al "Downtown" (foto). Allà donem tombs amb la furgona a mode de visita conduïda. Veiem, el que és el California State Capitol (foto), i llavors ens dirigim a aparcar com en un carrer tot de botigues de fusta, el "Big Four Building" (foto) així molt típiques rollo western. És petita la zona, ens hi estem un moment i decidim marxar. No veiem res així espaterrant per visitar i tampoc hem investigat molt sobre la ciutat. Decidim tirar cap al nord de Sacramento, en el barri que es farà el concert que tenim intenció d'anar pel vespre.

Tirem cap a buscar la autopista 80, cap al barri de Fothill Farms. El concert cau a l'altre banda del Fothill Farms Shopping Center, just al costat d'una gasolinera. La sala és diu "Shire Road Club". És un lloc habitual del circuit independent/underground del punkrock i les seves variants. La sala tindrà una bona cabuda per unes 300/400 persones calculo, amb un petit espai a l'exterior per fumar, ja que com bé sabreu no es deixa fumar dins dels locals (cosa que trobo bé pel tema fum a la roba i al respirar pel nas!) i també és un lloc "All Ages" (totes les edats), per tant, tothom pot entrar, menors i adults, i l'únic que no serveixen és alcohol, ja que la llei als Estats Units així ho diu, per tant, begudes isotòniques, refrescants, però res de cervesa, ni cubates...

Molt d'adolescent entre el públic, ens sentíem uns autèntics iaios amb l'Àlex, sobretot jo, jaja!!. Vam fer uns "Sprite" a la barra, i ens sentíem com autèntics imbècils, observant el panorama, jaja. En fi, vam veure 4 grups abans de veure els Angry Samoans. Estan una mica vells, però no han perdut les ganes de rockejar i els temes tant catxondos que els han fet mítics dins de l'escena punkrock californiana.

Un cop acabat el concert, vam anar a despertar en Jordi que dormia a la furgona, ja que no tenia ganes de concert, i vam conduir fins a el Cerrito, a Richmond (wiki), al costat de Berkeley, al que es coneix com la Bay Area (wiki), a l'altre costat de bahía de San Francisco. Allà hi teníem un altre contacte via "couchsurfing". Vam dormir a la furgoneta, l'última nit abans de tornar l'endemà la "campervan" a San Francisco, ja que la noia que hi viu, havia sortit a concert i de festa per San Francisco i no teníem claus de l'apartament.

Bé, fins aquí el dietari de la ruta que vam fer amb la "campervan" una GMC Safari (foto) que es va portar com una campiona en tot moment.

Uns quants capítols més per acabar de parlar de San Francisco i la Bay Area, i ja tindrem el dietari al complert, jeje!!

Fins a propers capítols doncs!! Que ho disfruteu llegint!!

Sr. Crustaci

Cap al Lake Tahoe + Reno + Lake Tahoe altre cop

L'Emerald Bay (Wiki), un petit llac al costat Californià que dóna al bestial LakeTahoe (Wiki), el llac principal de uns 60 kms de punta a punta, de Sud a Nord, que separa els estats de Califòrnia i Nevada.

Ahir ens vam quedar a dormir a Placerville (web). Així doncs, avui anirem a fer un esmorzar en un típic bar/breakfast/restaurant.

Ens arribem al Mel's (The Original), que està situat just al centre del poble de Placerville. És com a les pel·lícules, butaques per a 4 persones amb la taula al mig, sobre la mateixa taula, una petita màquina per escoltar cançons, tot de neons escampats pel bar, quadres de fotos "made in USA" a les parets, globus penjats del sostre, una màquina gran de música al fons, terra de quadros en blanc i negre, tamborets mítics a la barra, i una cambrera guapa, sense davantal ni patins en línia, jaja!! Ens hem de fer unes fotos, l'estètica del bar 50's s'ho mereix.

Deixem Placerville, i ens dirigim cap al Lake Tahoe (foto aèrea), per la carretera 50, que travessa la zona boscosa del "Eldorado National Forest". Paisatge de coníferes en tot el seu recorregut, abunden els pins i els avets, molts dels quals els veiem morts i caiguts a tocar de la carretera. Tenen llenya per parar un tren al yankee! Falta poc per arribar cap a l'entrada sud del Lake Tahoe (mapa llac), però abans hem de pujar com un port de muntanya i aquí ja veiem neu, ens tornem a preocupar perque no portem cadenes. Tenim sort que la carretera està neta, però a banda i banda, hi ha un bon gruix de neu. Arribem a dalt de tot del port de muntanya, i ja es comença a divisar el llac. Impressionant! Baixem i arribem a la bifurcació que hi ha a South Lake Tahoe (wiki), on pots anar cap a la dreta a l'estat de Nevada o continuar per l'esquerra per Califòrnia. Agafem el camí de l'esquerra i ens aturem a Camp Richardson, a preguntar en un hotel/oficina d'informació.

Ens arribem en un aparcament a tocar del llac. Els voltants del llac està tot nevat, i lo curiós és que hi ha uns pams a la vora del mateix amb sorra de platja, autèntica sorra de platja. Ho tenen tot en el Lake Tahoe (mapa activitats). Platja i muntanya. El que realment li agradin els esports per practicar, aquest és el seu destí, tant a l'hivern, perque el llac està envoltat de muntanyes on pot practicar des de esquí, surf de neu, trineu, moto de neu... o per l'estiu, que m'imagino que aprofiten l'extensió del llac per practicar altres esports i els mateixos boscos.

Totes les cases que hi ha són de fusta, la majoria, per no dir totes, molt ben integrades al lloc. Amb aquests arbres tant alts, dóna la impressió d'estar en plena natura. Ens arribem a un parell de supermercats immensos que ens diuen que hi ha a l'àrea comercial entre Camp Richardson i South Lake Tahoe. Realment quedem sorpresos de la seva grandària. Un hi ha de tot, menys menjar, de tot. Fan rebaixes de roba i altres complements i aprofitem per firar-nos amb alguna que d'altre coseta.
Al seu costat, hi ha un hipermercat enorme, menjar i més menjar, xd!!

Ens trobem amb un tiu que ens sent parlar i ens començar a parlar. Resulta que el tiu coneix Sitges i tal, i el caixer parla castellà, és "chicano" o mexicà i li preguntem que tal està trobar feina per aquí. Ens diu, que n'hi ha, sobretot a l'estiu i que el Lake Tahoe, és un molt bon lloc per venir a estiuejar. Ens acomiadem i emprenem la ruta per la carretera 89 que voreja el llac pel costat californià. Passem pel costat del Emerald Bay (foto superior) que és una engruna comparat amb el Lake Tahoe.

Arribem a un punt que ens desviem per anar a buscar una empresa que munta sortides amb motos de neu, però no trobem el camí per dins d'una urbanització de cases de fusta. Observem la quantitat de neu caiguda els darrers dies. Creuem els dits perque no foti la nevada del segle!

Anem vorejant, i arribem a l'altre extrem del llac, a la part nord, a un poble Tahoe Vista. Aquí evidentment, en els poblets més grans que voregen el llac, hi ha molta botiga de snow/skate. És una mica com a el Pas de la Casa a Andorra, perque ens entenguem, però d'estètica constructiva molt diferent.

Decidim arribar-nos a Reno (Wiki), on hi tinc un contacte via "Couchsurfing". Pujem a buscar l'autopista 80 per la carretera 267. Arribem a Reno, la quarta ciutat més poblada de Nevada. Intentem localitzar el contacte que hi tinc, però resulta que el paio és al Lake Tahoe de festa. Collons!
Bé, decidim aparcar pel centre que s'ha començat a enfosquir-se el dia i donar un tomb per l'avinguda principal. Voltem i entrem a alguns casinos i botigues de souvenirs. Està ple de "iaios" jugant, viciant-se al joc, jaja! I això que no és encara cap de setmana, sinó dijous.

Pel que veiem, Reno (foto avinguda principal), és una espècie de Las Vegas però en petit, amb un sol carrer ple de casinos, que va de punta a punta de la ciutat. Sortint del centre, enganxem una altre àrea comercial, i aprofitem l'horari a punt de tancar, per mirar alguna botiga de vambes. Res d'interessant.
Busquem per fer gasolina. Finalment trobem un lloc, on el paio no se'n fia gaire de nosaltres. El tiu s'ha posat molt nerviós quan li hem dit si podíem pagar amb targeta. En fi, emplenem el tanc i llarguem. Sembla que Reno, no ofereix gaires atractius a simple vista, o almenys no tenim guia turístic per portar-nos per aquí.

Agafem l'autovia 395, per anar cap a Carson City (wiki), la capital de Nevada. D'allà, ens desviem per la carretera 50 que torna a empalmar amb la carretera que voreja pel costat de Nevada, el Lake Tahoe. Ja és negre nit, i evidentment no podem observar el paisatge, però si que podem saber en quin estat estem, pels neons que no amaguen els casinos que hi ha en els poblets que anem passant.

Ens arribem, altre cop a l'aparcament de Camp Richardson, on hem anat a veure el llac a peu, per cuinar una mica i anar-la a sobar. Avui ja hem voltat prou. Esperem que demà no ens despertem coberts de neu...

La "road movie" amb la "campervan" comença a arribar al seu final, demà toca fer via cap a Sacramento, la capital de Califòrnia.

Demà serà un altre dia!

A reveure!

Sr. Crustaci