Aquí el teniu el General Sherman(Wiki), l'ésser viu amb més biomassa de la Terra. Té un diàmetre de tronc de 11,1 metres a la seva base i és calcula que té aproximadament 2500 anys; tot i així no és la Sequoia més alta, aquesta fa 83, 8 metres. Hi ha una Sequoia Sempervirens (Wiki) anomenada Hyperion (imatge + info), que en fa 115, 55 m. quasi res. Tot i així impressiona, semblem formigues al seu costat. L'únic que si vols agafar una bona perspectiva per fotografiar-la, com veieu, heu d'anar un xic lluny i perd el seu potencial. En fi...
Després d'haver anat a dormir amb el neguit dels óssos, ja,ja, que evidentment ells també devien estar hivernant, vam decidir l'endemà d'anar a buscar alguna caseta de rangers perque ens informessin del temps i de com estava la carretera 198 que transcorre pel parc, ja que vam veure al despertar-nos que no havia fotut la gran nevada, menos mal per altre banda.
Ens arribem al Giant Forest Museum, i preguntem que podem anar a veure, així fent una caminada no molt bèstia per la neu. Ens recomana arribar-nos al Moro Rock (wiki). El Moro rock (foto), és una cúpula de granit, des de la qual hi ha unes vistes espectaculars de una de les valls del Sequoia Park (mapa). Posem rumb cap allà, a uns pocs kms però, a la que entrem al camí per dins del bosc que ens hi porta, comencem a veure que hi ha un bon gruix de neu, i que la visibilitat comença a ser escassa, a sobre està nevant poquet, però sense parar. Arriba un moment, que el camí ja no es veu amb claredat i les petjades d'altre gent encara menys, intuïm que som aprop, però no ens la volem jugar amb les condicions del dia, ja ens hem aventurat força. Hem de desistir i tornar, quina llàstima!!
Tornem a la caseta dels rangers a preguntar si la carretera 198 està oberta als vehicles. Ens informen que sí, que a mig matí l'han obert. Uf! sort, sinó ja ens veus fent una volta de l'òstia per anar cap a Yosemite. Decidim marxar del parc, perque amb tanta neu hi ha moltes coses tancades i no anem prou preparats per caminar per la neu, és lo que té anar-hi a l'hivern!!
Sortim per l'entrada/sortida Nord-Oest del parc, que empalma amb la carretera 180 que connecta amb l'altre parc agermanat que és el Kings Canyon National Park. Aquest però no hi entrem, ja que sols hi ha una sola carretera asfaltada indicada i a més posa que sols està oberta a l'estiu. El parc, queda encara a una mica més d'altitud que el Sequoia, almenys la part que hem visitat.
Posem rumb a Fresno (wiki) per perdre'ns una mica pel centre a la recerca d'alguna botiga de vambes. Sembla que aquesta ciutat no té res d'interessant, o almenys ens ho sembla a simple vista al voltar-hi amb la furgo. Res, pirem. Agafem la carretera 41, que és una carretera secundària, que ens portarà directament a l'entrada sud del Yosemite park. Arribem a una població anomenada Oakhurst (wiki). Sembla petita i tranquil·la. Parem en un cafè, on està petat d'adolescents amb portàtils a fora la terrassa i a dins. El cel està molt tapat, amenaça pluja, cosa que no triga gaire a fer acte de presència. La parella del local (no me'n recordo del nom del lloc...), molt amables, ens deixen el seu portàtil per consultar unes coses. Quina gent més enrotllada i amable. Fem gasolina i tirem cap a l'entrada sud del parc, per l'últim poblet abans d'entrar-hi, Fish Camp.
Ens aturem a l'entrada, i ni cristo a la caseta de control. Ups! mirem el camí de la dreta, tallat, per tant l'únic que pots fer és agafar Wawona Road (foto), l'asfaltat que et porta cap amunt i a l'interior del parc. Cada cop està més tapat el cel, i ja és quasi negre nit. Decidim parar-nos a preguntar en un petit lloc on hi ha una mini gasolinera i unes casetes. Veiem un avi amb una "ranchera" i ens diu que més amunt serà molt difícil pujar, i més si no portem cadenes. Que hi ha una petita zona per acampar aprop. Bé, tot i així s'ha d'intentar veure on arribem. Investiguem la zona d'acampada, però tirem més amunt. Merda, la carretera comença a pujar, no ens mola, i efectivament comença a nevar, la carretera en un 3 i no res és forma una petita capa de neu, a sobre estem a menys 1 grau. Ràpid, decidim donar mitja volta, no tenim ganes de quedar-nos atrapats allà mateix. Com podem baixem altre cop cap a Oakhurst, triguem un colló i part de l'altre, al haver d'anar a pas de puça per la neu i sense cadenes. A sobre amb molt de compte de no relliscar que anem amb una furgoneta de lloguer.
Finalment i després de l'aventura de conducció sobre neu, arribem a Oakhurst. Donem una volta pel centre, per veure que s'hi pot trobar i fer. Diviso un neó d'una bolera. Fet! avui anirem a provar com és viure el jugar a bolos a la terra on va néixer ja amb regles aquest joc. Arribem a la bolera, i flipem al ser dilluns de la quantitat de penya que hi ha. És veu que són gent d'un equip del poble que s'entrenen. Tenim sort i hi ha una pista lliure. Serà la meva primera experiència bolera, i a sobre al yankee. Ens ho passem teta i a sobre coneixem els de la pista del costat. Aquí la penya controla que no vegis. Aquest poblet ens desperta simpaties per tot el que hi hem trobat/viscut en poc temps, us ho recomano, la gent s'ha portat molt bé amb tot.
2 partides, unes fotos i el l'avi del garitu ens diu que ha de xapar, que demà aviat hi ha campionat de gent gran. Ara que m'ho estava passant de muerte. A fora, plovent a sac, imaginem que nevant a tot drap al Yosemite. Ens quedem a dormir allà fora de l'aparcament mateix.
Avui ha estat un dia intens.
Demà hi ha ganes de Yosemite!!!
A reveure!
Sr. Crustaci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada