Molt bé, ho vam deixar aparcat que pillàvem el bus cap a Arequipa. Doncs bé, la ruta d'Ica cap a Arequipa va durar 12 hores ben bones amb un autobús amb olor a suat, ple fins dalt. Vam agafar una companyia que era passable, Romeliza, ens va sortir per 45 soles (12 €). Vam sortir que ja era fosc, per aprofitar una nit al bus; vam sopar una mica del que havíem comprat abans de pujar al bus i a intentar fotre un son, que el trajecte era llarg. De cop i volta em desperto i estem travessant la població de Nazca, on aprop hi ha les mítiques línies de Nazca que es sobrevolen en avioneta (mapa). Nosaltres al final les vam descartar per varies raons...
Un cop passat Nazca, vas baixant direcció el mar, sense deixar en cap moment la carretera Panamericana, i voreges tota la costa, que per altre banda paisatgísticament és ben àrida... Arribes a una població que és diu Camana i comences a enfilar direcció Arequipa per ports de muntanya amb forces curves i pendents guapes. Comença a clarejar i la gent és va despertant. Fem sols una única parada tècnica en tot el trajecte, per esmorzar abans d'arribar a Arequipa. Pel camí ens puja un venedor de productes naturals, que clava la xapa al personal, en 40 minuts ens va explicar tots els mals possibles que pots contraure i de pas t'oferia els remeis per curar-los, és veu que pel que vam anar veient en els trajectes als autobusos, és ben normal que pugin venedors als bus a vendre productes naturals.
Arribem a Arequipa (foto), la segona ciutat més gran del Perú, pel matí. Fora la terminal de bus, hi ha un cartell que et posa el que costen els preus dels taxis segons el lloc de la ciutat on vagis, això ho vam trobar molt bé per tal de dialogar amb els propis taxistes i que no et clavin més del compte. Tot i així sempre s'ha de parlar i regatejar si s'escau. Nosaltres teníem escollits 2 albergs que quedaven al mateix carrer, just passat el centre. Finalment varem anar al Bothy Hostel, (Avinguda Puente Grau) un alberg que portava una noia de Polònia (La Joanna) ajuntat amb un peruà. L'alberg era molt europeu en tots els sentits, i això em va fer recordar molts viatges per Europa d'albergs; em vaig sentir com a casa... No teníem reserva feta, però vam tenir sort que era temporada baixa (tot i que hi havia força gent...) i vam poder agafar una habitació de 4. El preu, era de 26 soles (uns 7 €) amb esmorzar inclòs. Tenen 2 ordinadors amb Internet, taula de billar, dards, mini bar i nevera amb begudes, a dalt una terrasseta amb 2 hamaques, terrat per estendre la roba, un quarto per mirar pel·lícules, cuina pels hostes...
Arequipa té un aire més europeu, potser ho faci un xic la mentalitat de la pròpia gent, pel que m'he informat són molt ells mateixos, amb un sentiment molt propi. Vull dir que es volen diferenciar de la capital Lima. Vindria a ser, per posar un exemple fàcil, com ens passa aquí entre Catalans i la capital d'Espanya, Madrid.
La ciutat, la part més visitable és sens dubte recorre tot el centre, la plaça d'armes i tots els carrers dels voltants, que és l'eix comercial del centre. Lo més curiós, va ser trobar un carrer amb desenes de botigues idèntiques, òptiques, i en un altre lo mateix amb articles fets de pell, i així amb altres oficis o professions. Com aquí molts anys enrere, el carrer de les olles, el carrer dels metges...
Arequipa t'hi pots estar un parell de dies ben bons amb tranquilitat, per descansar i conèixer la ciutat amb calma, no és tan estressant com Lima, sobretot pel centre no escoltaràs tant de clàxon de vehicles. Tenen el convent de San Francisco i el Monestir de Santa Catalina, aquest últim una de les atraccions turístiques per visitar. També tens l'opció de visitar les muntanyes que envolten la ciutat, com és el cas del Misti, aquells que sigueu molt muntanyencs, que també és un volcà. El Picchu Picchu, o el Chacani, uns altres volcans, o més lluny, un estany anomenat Las Salinas. Però nosaltres ens quedàvem més dies perquè volíem fer ruta cap a la Vall del Colca, o el Canyó del Colca. Dit i fet, l'endemà pel matí a la terminal de busos, per agafar la companyia Andalucía, que per 16 soles (4,2 €) et portava cap a Cabanaconde, parant a Chivay, en un trajecte de 5,5 / 6 h. D'Arequipa fins a Chivay, més o menys és la meitat del camí i es fa per carretera asfaltada, que es va enfilant muntanya amunt, per llavors arribar a Chivay, que és així el poble més gran que hi ha per allà, i després direcció fins a Cabanaconde, l'altre meitat, del recorregut el qual vam tardar unes 3 hores per carretera tipus pista forestal, amb unes pendents guapes de cuidado. L'autobús va fent parades a poblets molt autèntics, com Yanque i va carregant a gent autòctona vestida com aquí les nostres àvies dècades enrere. Com que no es molt habitual tenir vehicle per no dir gens comú per allà dalt, doncs tothom fa servir els únics busos que passen per allà, i no és d'estranyar, que l'autobús porti més gent del compte a dins. Fruit d'això, us recomano que aneu molt en compte amb les vostres pertinences, és molt fàcil que us voli alguna cosa, us ho dic per una anècdota que vam tenir al arribar a Cabanaconde que ens va passar al bus.
Cabanaconde diríem és indispensable pel viatger/aventurer que vol fer rutes pel Canyó del Colca (fotos). També té alguns llocs per dormir, com ara 3 albergs que vaig veure, 2 dels quals vam fer nit, una en cada un, per provar a veure que tal, després que sols baixar del bus, els responsables d'aquests 2 albergs d'allà ens entressin per convencens de dormir al seus albergs per un mòdic preu. Val a dir que els dos estan molt bé, pel que ens oferien amb esmorzar inclòs. Com us dic, hi fa molt anar-hi en temporada baixa.
Un és al final del mateix carrer on hi ha el Valle del Fuego Hostal, que són els mateixos propietaris (el nom de l'alberg és diu el Hostal de Pablo) i l'altre els porten una noia belga (la Liv) casada amb un noi peruà (en Lui), el Pachamama, un alberg molt acollidor i a més amb un restaurant molt recomanable portat per ells mateixos. Bona música i ambient. Els preus per dormir amb esmorzar inclòs, el primer alberg per 15 soles (4 €) i el segon per 10 soles (2,6 €); oferta que ens va fer en Lui al baixar del bus per guanyar-se la competència de l'altre, en Pierre jeje!! L'endemà pel matí després d'esmorzar, comencem la ruta pel Canyó del Colca (mapa rutes). Teniu varies opcions de rutes (itineraris).
Nosaltres vam agafar la més alternativa de totes, la menys transitada, la que condueix cap a LLahuar. Tothom sol anar a l'oasis de Sangalle (foto) que queda abaix de Cabanaconde, o el camí que condueix a cap a ell, per la part dreta, que passa per San Juan de Chuccho. Nosaltres vam agafar el de l'esquerra a l'aventura. Sortint de Cabanaconde has de passar pel costat d'un camp de futbol atrotinat i anar tirant. El camí és força pedregós, fins arribar abaix de tot, a tocar al riu, unes 3,5 / 4 hores, depèn del ritme que portis i si pares o no pel camí. Sobretot porteu aigua i o pastilles potabilitzadores de l'aigua, per si heu d'agafar aigua del riu, que no és precisament neta al 100x100. S'ha de creuar un pont de fusta (foto) i llavors teniu unes dos horetes fins arribar a Llahuar, on just abans d'arribar, s'ha de travessar un altre riu, un afluent que empalma amb el riu Colca i que té un altre pont.
Ja haureu arribat a Llahuar (foto hostal), que de fet, només hi ha l'únic lloc on podreu dormir, el Llahuar Hostel que porten en Claudio i la Yola, dues persones que es fan estimar. Dormireu en cabanyes, amb uns llits alts. Tenen uns banys termals d'aigua calenta a tocar del riu, ideals per relaxar-se. Us cuinaran el que hi hagi o si en Claudio pesca quelcom al riu. La veritat és que és un lloc molt autèntic i rústic. El preu per llit a la cabanya ens va costar 15 soles (4€). Penseu que allà no hi arriba cap transport, i s'ha de caminar molt per anar al poble més proper. Així que tot és més car, en comparació a Cabanaconde. També, és molt recomanable que porteu tot lo necessari per anar d'excursió, sobretot un frontal per les nits, ja que no hi ha electricitat i quan comença a fosquejar és indispensable. Bon papeo i cap a dormir-la, que l'endemà ens havíem de llevar molt aviat.
Esmorzem i ens acomiadem d'en Claudio i la Yola. Partim de Llahuar per anar a l'oasis de Sangalle per la part de dalt, passant per Malata. Però pel camí ens bifurquem erròniament i fem uns camins de cabres, fins que veiem que és molt arriscat anar per aquests camins i decidim baixar fins al riu Colca. Un home d'una plantació de Opunties ens veu des de l'altre costat i ens crida i fa senyals. Aconseguim baixar al riu i ens ve a buscar l'home. Parlem amb ell, creuem el riu i ens indica com continuar cap a Cabanaconde. L'home en aconsella que remuntar el riu, no és bona idea, ja que hi ha un moment en el qual ens trobarem molta aigua i no serà possible passar, i agafar camins estrets ens ho desaconsella, ja que és molt perillós. Haurem d'abandonar la idea d'anar a l'oasis de Sangalle i tornar cap a Cabanaconde. A més, anem malament de temps. Fem el camí de pujada, dur, molt dur, degut a les hores que portem i a la altitud que té tota aquella zona del Colca. Hem sortit a les 7 del matí de Llahuar, i arribem just quan comença a fer-se fosc, a quarts de set de la tarda a Cabanaconde. Com unes 9/10 hores caminant, deixant de banda les parades i els descansos breus.
Hem arribat de miracle, ja no ens sentíem les cames, jaja!!! Trinxats a base de bé. Mengem i dormim al Pachamama de muerte. Necessitàvem una bona dutxa, després de l'aventura viscuda. A sobre, pels camins que hem passat hi havia una planta lletosa, que n'hem quedat ben plens i és veu que és xunga i et fa sortir unes ronxes vermelles a la pell, que se't poden convertir en petites butllofes. Vaia tela!!
L'endemà, ens acomiadem de la gent del Pachamama i a esperar el bus a la plaça d'armes. Hi ha 3 companyies que operen a la mateixa plaça. La que vam venir Andalucia, també Transportes Reyna, i la que agafem per horari, Turismo Milagros. Amb unes 2,5 hores arribem a Chivay, ens esperem 30 minuts i reemprenem el trajecte fins a Arequipa. En total unes 5, 5h.
Volta a l'alberg Bothy d'Arequipa, a papejar una mica, relaxar-nos i a dormir-la. L'endemà matem el temps pel centre d'Arequipa altre cop i a la tarda ens n'anem a buscar un bus per anar cap a Puno. Però això en el pròxim capítol, jeje!! Apa, ja teniu per anar llegint!!
Un cop passat Nazca, vas baixant direcció el mar, sense deixar en cap moment la carretera Panamericana, i voreges tota la costa, que per altre banda paisatgísticament és ben àrida... Arribes a una població que és diu Camana i comences a enfilar direcció Arequipa per ports de muntanya amb forces curves i pendents guapes. Comença a clarejar i la gent és va despertant. Fem sols una única parada tècnica en tot el trajecte, per esmorzar abans d'arribar a Arequipa. Pel camí ens puja un venedor de productes naturals, que clava la xapa al personal, en 40 minuts ens va explicar tots els mals possibles que pots contraure i de pas t'oferia els remeis per curar-los, és veu que pel que vam anar veient en els trajectes als autobusos, és ben normal que pugin venedors als bus a vendre productes naturals.
Arribem a Arequipa (foto), la segona ciutat més gran del Perú, pel matí. Fora la terminal de bus, hi ha un cartell que et posa el que costen els preus dels taxis segons el lloc de la ciutat on vagis, això ho vam trobar molt bé per tal de dialogar amb els propis taxistes i que no et clavin més del compte. Tot i així sempre s'ha de parlar i regatejar si s'escau. Nosaltres teníem escollits 2 albergs que quedaven al mateix carrer, just passat el centre. Finalment varem anar al Bothy Hostel, (Avinguda Puente Grau) un alberg que portava una noia de Polònia (La Joanna) ajuntat amb un peruà. L'alberg era molt europeu en tots els sentits, i això em va fer recordar molts viatges per Europa d'albergs; em vaig sentir com a casa... No teníem reserva feta, però vam tenir sort que era temporada baixa (tot i que hi havia força gent...) i vam poder agafar una habitació de 4. El preu, era de 26 soles (uns 7 €) amb esmorzar inclòs. Tenen 2 ordinadors amb Internet, taula de billar, dards, mini bar i nevera amb begudes, a dalt una terrasseta amb 2 hamaques, terrat per estendre la roba, un quarto per mirar pel·lícules, cuina pels hostes...
Arequipa té un aire més europeu, potser ho faci un xic la mentalitat de la pròpia gent, pel que m'he informat són molt ells mateixos, amb un sentiment molt propi. Vull dir que es volen diferenciar de la capital Lima. Vindria a ser, per posar un exemple fàcil, com ens passa aquí entre Catalans i la capital d'Espanya, Madrid.
La ciutat, la part més visitable és sens dubte recorre tot el centre, la plaça d'armes i tots els carrers dels voltants, que és l'eix comercial del centre. Lo més curiós, va ser trobar un carrer amb desenes de botigues idèntiques, òptiques, i en un altre lo mateix amb articles fets de pell, i així amb altres oficis o professions. Com aquí molts anys enrere, el carrer de les olles, el carrer dels metges...
Arequipa t'hi pots estar un parell de dies ben bons amb tranquilitat, per descansar i conèixer la ciutat amb calma, no és tan estressant com Lima, sobretot pel centre no escoltaràs tant de clàxon de vehicles. Tenen el convent de San Francisco i el Monestir de Santa Catalina, aquest últim una de les atraccions turístiques per visitar. També tens l'opció de visitar les muntanyes que envolten la ciutat, com és el cas del Misti, aquells que sigueu molt muntanyencs, que també és un volcà. El Picchu Picchu, o el Chacani, uns altres volcans, o més lluny, un estany anomenat Las Salinas. Però nosaltres ens quedàvem més dies perquè volíem fer ruta cap a la Vall del Colca, o el Canyó del Colca. Dit i fet, l'endemà pel matí a la terminal de busos, per agafar la companyia Andalucía, que per 16 soles (4,2 €) et portava cap a Cabanaconde, parant a Chivay, en un trajecte de 5,5 / 6 h. D'Arequipa fins a Chivay, més o menys és la meitat del camí i es fa per carretera asfaltada, que es va enfilant muntanya amunt, per llavors arribar a Chivay, que és així el poble més gran que hi ha per allà, i després direcció fins a Cabanaconde, l'altre meitat, del recorregut el qual vam tardar unes 3 hores per carretera tipus pista forestal, amb unes pendents guapes de cuidado. L'autobús va fent parades a poblets molt autèntics, com Yanque i va carregant a gent autòctona vestida com aquí les nostres àvies dècades enrere. Com que no es molt habitual tenir vehicle per no dir gens comú per allà dalt, doncs tothom fa servir els únics busos que passen per allà, i no és d'estranyar, que l'autobús porti més gent del compte a dins. Fruit d'això, us recomano que aneu molt en compte amb les vostres pertinences, és molt fàcil que us voli alguna cosa, us ho dic per una anècdota que vam tenir al arribar a Cabanaconde que ens va passar al bus.
Cabanaconde diríem és indispensable pel viatger/aventurer que vol fer rutes pel Canyó del Colca (fotos). També té alguns llocs per dormir, com ara 3 albergs que vaig veure, 2 dels quals vam fer nit, una en cada un, per provar a veure que tal, després que sols baixar del bus, els responsables d'aquests 2 albergs d'allà ens entressin per convencens de dormir al seus albergs per un mòdic preu. Val a dir que els dos estan molt bé, pel que ens oferien amb esmorzar inclòs. Com us dic, hi fa molt anar-hi en temporada baixa.
Un és al final del mateix carrer on hi ha el Valle del Fuego Hostal, que són els mateixos propietaris (el nom de l'alberg és diu el Hostal de Pablo) i l'altre els porten una noia belga (la Liv) casada amb un noi peruà (en Lui), el Pachamama, un alberg molt acollidor i a més amb un restaurant molt recomanable portat per ells mateixos. Bona música i ambient. Els preus per dormir amb esmorzar inclòs, el primer alberg per 15 soles (4 €) i el segon per 10 soles (2,6 €); oferta que ens va fer en Lui al baixar del bus per guanyar-se la competència de l'altre, en Pierre jeje!! L'endemà pel matí després d'esmorzar, comencem la ruta pel Canyó del Colca (mapa rutes). Teniu varies opcions de rutes (itineraris).
Nosaltres vam agafar la més alternativa de totes, la menys transitada, la que condueix cap a LLahuar. Tothom sol anar a l'oasis de Sangalle (foto) que queda abaix de Cabanaconde, o el camí que condueix a cap a ell, per la part dreta, que passa per San Juan de Chuccho. Nosaltres vam agafar el de l'esquerra a l'aventura. Sortint de Cabanaconde has de passar pel costat d'un camp de futbol atrotinat i anar tirant. El camí és força pedregós, fins arribar abaix de tot, a tocar al riu, unes 3,5 / 4 hores, depèn del ritme que portis i si pares o no pel camí. Sobretot porteu aigua i o pastilles potabilitzadores de l'aigua, per si heu d'agafar aigua del riu, que no és precisament neta al 100x100. S'ha de creuar un pont de fusta (foto) i llavors teniu unes dos horetes fins arribar a Llahuar, on just abans d'arribar, s'ha de travessar un altre riu, un afluent que empalma amb el riu Colca i que té un altre pont.
Ja haureu arribat a Llahuar (foto hostal), que de fet, només hi ha l'únic lloc on podreu dormir, el Llahuar Hostel que porten en Claudio i la Yola, dues persones que es fan estimar. Dormireu en cabanyes, amb uns llits alts. Tenen uns banys termals d'aigua calenta a tocar del riu, ideals per relaxar-se. Us cuinaran el que hi hagi o si en Claudio pesca quelcom al riu. La veritat és que és un lloc molt autèntic i rústic. El preu per llit a la cabanya ens va costar 15 soles (4€). Penseu que allà no hi arriba cap transport, i s'ha de caminar molt per anar al poble més proper. Així que tot és més car, en comparació a Cabanaconde. També, és molt recomanable que porteu tot lo necessari per anar d'excursió, sobretot un frontal per les nits, ja que no hi ha electricitat i quan comença a fosquejar és indispensable. Bon papeo i cap a dormir-la, que l'endemà ens havíem de llevar molt aviat.
Esmorzem i ens acomiadem d'en Claudio i la Yola. Partim de Llahuar per anar a l'oasis de Sangalle per la part de dalt, passant per Malata. Però pel camí ens bifurquem erròniament i fem uns camins de cabres, fins que veiem que és molt arriscat anar per aquests camins i decidim baixar fins al riu Colca. Un home d'una plantació de Opunties ens veu des de l'altre costat i ens crida i fa senyals. Aconseguim baixar al riu i ens ve a buscar l'home. Parlem amb ell, creuem el riu i ens indica com continuar cap a Cabanaconde. L'home en aconsella que remuntar el riu, no és bona idea, ja que hi ha un moment en el qual ens trobarem molta aigua i no serà possible passar, i agafar camins estrets ens ho desaconsella, ja que és molt perillós. Haurem d'abandonar la idea d'anar a l'oasis de Sangalle i tornar cap a Cabanaconde. A més, anem malament de temps. Fem el camí de pujada, dur, molt dur, degut a les hores que portem i a la altitud que té tota aquella zona del Colca. Hem sortit a les 7 del matí de Llahuar, i arribem just quan comença a fer-se fosc, a quarts de set de la tarda a Cabanaconde. Com unes 9/10 hores caminant, deixant de banda les parades i els descansos breus.
Hem arribat de miracle, ja no ens sentíem les cames, jaja!!! Trinxats a base de bé. Mengem i dormim al Pachamama de muerte. Necessitàvem una bona dutxa, després de l'aventura viscuda. A sobre, pels camins que hem passat hi havia una planta lletosa, que n'hem quedat ben plens i és veu que és xunga i et fa sortir unes ronxes vermelles a la pell, que se't poden convertir en petites butllofes. Vaia tela!!
L'endemà, ens acomiadem de la gent del Pachamama i a esperar el bus a la plaça d'armes. Hi ha 3 companyies que operen a la mateixa plaça. La que vam venir Andalucia, també Transportes Reyna, i la que agafem per horari, Turismo Milagros. Amb unes 2,5 hores arribem a Chivay, ens esperem 30 minuts i reemprenem el trajecte fins a Arequipa. En total unes 5, 5h.
Volta a l'alberg Bothy d'Arequipa, a papejar una mica, relaxar-nos i a dormir-la. L'endemà matem el temps pel centre d'Arequipa altre cop i a la tarda ens n'anem a buscar un bus per anar cap a Puno. Però això en el pròxim capítol, jeje!! Apa, ja teniu per anar llegint!!
Salut!!
Sr. Crustaci
PD: per cert, lo més probable és que al arribar a la població de Chivay amb el bus, us puji una persona al bus per vendre-us un ticket de turista per poder entrar al Canyó del Colca. Val 35 soles (9,2 €), però no el compreu. En realitat no us poden cobrar per entrar al Canyó del Colca. Simplement moltes vegades són gent que treballen per agències i es beneficien fent pagar aquest ticket que no és legal. Hi ha restauradors que diuen que es paga per millorar els camins i altres coses dels pobles del Colca. Nosaltres vam trobar una parella del costat de Barna que ens ho van explicar i que van tenir una moguda amb això. Lo millor és dir que ja el teniu, i si us el fan ensenyar dir-los que no és legal i si es posen ferrucus doncs que els denunciareu a la primera comissaria que trobeu. Solen haver-hi controls del ticket, al punt més turístic del Colca, al mirador de la Creu del Còndor, però no sempre. Avisats/des esteu!!
PD2: Ah, per cert, aneu també molt en compte en quan porteu roba a rentar, us la poden rentar al mateix alberg o també trobareu moltes "Lavanderías". Nosaltres vam tenir una mala experiència amb la "lavandería" d'Arequipa que vam portar la roba. Enrecordeu-vos molt bé del que hi porteu, és fàcil perdre mitjons i tal i per altre banda, ens varen rentar la roba blanca i ens la van tornar tacada com si el bombo de la rentadora tingués òxid i a sobre ens fotia la culpa a nosaltres que la roba "estaba humeda" quins sants collons. Tingueu-ho present!! Sinó està molt bruta, també us podeu rentar la roba a mà, si sols és suor i tal...
Com pot ser que no us aturessiu a Nazca per veure les línies???
ResponEliminaEl tiquet de 35 soles es voluntari i serveix pel manteniment i la conservació de la zona. A la majoria de guies com la Lonely Planet ho trobareu indicat.
ResponEliminaEi Anònim, lo de la guia dels 35 soles ho vam veure més tard i ens va informar una parella que no la van voler pagar.
ResponEliminaEl tema no aturar-nos a les Línies, es perquè vam haver de suprimir coses que volíem veure, i les línies per anar bé les has de sobrevolar per veure bé des de l'altitud i tal i com vam veure amb algunes notícies sobre algun petit accident de vol i vam informar-nos de la pasta que valia, vam descartar-ho, ja sé que no és lo mateix però veien videos filmats, també te'n fas una idea. Merci pel teu comentari!!