El bus de Lima cap a Ica ens va costar 28 soles (7,3 €) en dia festiu, diumenge. El cert, es que et fan pagar com a turista i a sobre un cop puges a dalt del bus, et diuen que tens uns seients reservats a davant del bus per tu. La veritat, jo els seients els vaig veure força iguals, i ens era igual on ens assentàvem, però va venir un dels nois del bus i ens va fer seure en uns que eren de color vermell. Si això, tingueu-ho en compte, crec que donen privilegis als "gringos" pel sol fet de ser turistes.
La carretera que agafes, és la Panamericana, suposadament la millor carretera de tot el país. Pel que vaig veure, es com si fos una espècia d'autopista, perquè té peatges, però en quan la veus, sobretot sortint de la capital, Lima, és ben curiosa en comparació a les que aquí tenim. Paisatge àrid, amb tot de dunes a banda i banda al fons, pedres... les poblacions que et vas trobant semblen barriades, cases a mig construir, de rajols, la totalitat sense camins asfaltats, brutícia i deixadesa just al costat mateix de la Panamericana. Força desolador la vista. Bé, el nostre trajecte va durar entre unes 3, 3,5 hores. Mireu bé les companyies, no n'hi ha gaires que arribin a Paracas mateix. Pregunteu! La que vam agafar, Perú Bus, et deixa just a l'encreuament de la Panamericana amb Pisco.
Llavors, has d'agafar un taxi, que per uns 5 soles per barba, érem 4, per tant 20 soles (5,2 €) ens va dur fins a Paracas, en uns 15 minuts. Fas el trajecte travessant la ciutat de Pisco, que dóna nom a la típica beguda del país, el Pisco Sour. La ciutat, avui en dia, és un xic perillosa, degut a que va tenir un terratrèmol fa uns anys, i va quedar molt malmesa, prova d'això té 4 carrers asfaltats, els principals i tots els demés, són de terra. Si aneu per Pisco, us recomano amb algú que sigui d'allà, com vam fer nosaltres, sobretot per la nit, sinó mireu d'anar-hi de dia, tot i que actualment no té practicament cap atractiu turístic, a menys que vulgueu sortir-hi de festa, just al costat de la "Plaza de Armas".
Arribem a Paracas, petita població costanera i força tranquil·la, on hi ha dos reclams turístics, un, les Islas Ballestas (las Galapagos dels pobres, que en diuen) on pots observar la flora i fauna marina del lloc. Nosaltres vam veure bàsicament 3 espècies: aus, com el "Guanay" que són una de les principals riqueses de les illes, perquè el seu excrement, el "Guano" és comercialitza com adob molt preuat. També, el Pingüí Peruà i els Llops Marins. Amb una mica de sort i segons la temporada que s'hi va, pots veure quelcom més. Però és força limitat en quant a fauna marina. Quan surts del port de Paracas direcció a les illes Ballestas, voreges un tros de costa, passat un port comercial que tenen, on t'apropen perquè puguis veure i fotografiar, el "Candelabro" un geòglif incrustat amb la mateixa forma, de canelobre (foto).
L'altre lloc visitable, tot i que nosaltres al final vam desistir, és la Reserva Nacional de Paracas. És una zona protegida del Perú per preservar un tipus de flora i fauna silvestre que és concentra allà. El que passa que per recorre a peu, és força inviable, o bé pagues un taxi durant tota l'estona que dura el recorregut des del centre de Paracas i viceversa o bé, crec que de tant en quant alguna "micro" puja cap a la reserva. Això sí, vam tenir la sort d'enganxar 2 dies de ple sol, on podies anar tranquilament en màniga curta i prendre el sol. Tot i que la brisa costanera, sempre té aquell aire fresquet. La població com us dic és molt petita i limitada, alguns "xiringuitos" vora el mar, amb les especialitats del lloc, sobretot peix. Hi petits llocs de queviures amb el que tinguin. L'excursió a les Illes Ballestas amb embarcació costa 35 soles (9, 1 €) + un ingrés d'1 sol per entrar dins del port. Aquest peruans s'aprofiten tot el que poden del turisme, us ho puc ben assegurar. La ruta dura unes 2 hores més o menys, tot i que l'estona per les Illes Ballestas, és aproximadament d'uns 40 minuts. Jo us recomano, a menys que vulgueu desconnectar i relaxar-vos, Paracas amb un sol dia està vist, pel matí aviat les Illes i a la tornada si us interessa la Reserva Nacional, però no té res més. Hi ha un complex turístic entre el centre i anant cap a la Reserva, que està tota destina al turisme ja més acomodat, hotels i demés. Vam tenir una bona anècdota allà, però tampoc crec que sigui per explicar-la per aquí...
Taxi altre cop cap al encreuament de Pisco amb la Panamericana, ja que és el més recomanable i a esperar algun bus que ens porti cap a la ciutat de Ica. Per 4 soles (poc + d'1 €) arribem a Ica. Ciutat caòtica de trànsit. De 2 carrils en fan 3 ells, motos, moto-taxis, taxis, cotxe, busos, gent... CAOS! D'allà només que hi estem el temps just per agafar un taxi a la terminal de bus que ens portarà cap a l'Oasis de Huacachina, enganxat mateix amb Ica quasi bé. Per 8 soles (2 € i poc) fem els 5 kms que hi ha. Huacachina (foto) havia sigut un petitíssim oasi d'aigua, ja fa anys convertit en un mini poblet al seu voltant, actualment artificial, ja que així el mantenen pel turisme. No té cap més atractiu que anar-hi per fer relax, descans en algun dels seus hotelets, albergs... que hi ha.
Nosaltres vam tenir la sort de que el taxista de Paracas que ens va portar parlant, ens va recomanar que anéssim de part seva a l'Hotel Salvatierra i només diguen que anàvem de part del taxista ens tractarien molt bé. I així va ser, ens van arreglar el preu i tot. En temporada baixa, també sempre és millor pactar i parlar les coses, com no. Vam poder deixar les motxilles, banyar-nos en una piscineta, un xic verda tot s'ha de dir, jaja, tumbar-nos a prendre el sol, anar a les dunes a practicar "Sandboarding" amb unes taules molt "cutres" tot sigui dit i anar a fer ruta kamikaze amb el conductor del bugui que li faltava un bull, je,je!! Tornada amb dutxa, tot això per 35 soles (9,1 €) dues hores entre el bugui (foto) i el sandboarding (foto), gens malament, aquí en el nostre país, ens clavarien de mala manera.
Bé, l'oasis, és petit com us dic, i en forma de C, està envoltat de restaurants i hotels, on per 10 soles (2,6 €) vam poder fer un menú al migdia. Vam tenir la sort d'enganxar l'últim tour per practicar Sandboarding i fer la ruta amb bugui, que vam acabar veient com s'amagava el sol, en la bonica posta de sol que vam retratar i que podeu apreciar més avall. Vam pujar al bugui de 9 places, conductor inclòs. Has de pagar una taxa per entrar a les dunes, una de les altres coses que ens va fer entrar en el preu, el responsable de l'Hotel. Enrotllat el paio. En Jorge, el nostre conductor, comença a pujar a tot òstia per les dunes, dunes que tenen una extensió pel que ens va dir, d'uns 160 kms. I allà, vinga a donar voltes, amunt, avall, ara botes una pendent, ara t'enfiles i gires de cop i volta, l'adrenalina et puja a cent i disfrutes com un boig, o passes nervis convertits en por, jaja!! Segurament lo primer! Vas a veure un altre petit oasis, des d'un turonet d'una duna, aquest però totalment assecat, on divises un xic de vegetació. Altre volta pujats al vehicle i a fotre-li gas. El que sí vam veure és que els conductors s'han de conèixer un xic les dunes, perquè com pillis una de pendent pronunciat, podries arribar a bolcar el bugui. Ens porta fins a una duna, i aquí comença la primera pràctica de baixar, fent "Sandboarding". Comences baixant estirat. Divertit, vinga a fer-ne una altre, fins arribar a unes dunes d'una pendent bona, per practicar-ho dret, com si baixessis amb una taula d'snow per la neu, però clar, sense relliscar tan fàcilment. Tens com unes 5 o 6 baixades, més o menys oficials, i ens criden per arribar a temps de veure la posta de sol. Increïble, la veritat, veure una posta de sol, entre dunes, és com si estessis dins d'una pel·lícula de paisatges desèrtics. Una calma i una tranquilitat allà dalt que no us podeu imaginar. Comença a fosquejar i tocar tornar cap a l'Oasis de Huacachina (un blog amb fotos!). Dutxa i taxi de volta cap a Ica. Ara toca l'aventura de 12 hores en bus cap a Arequipa.
En el pròxim capítol us explico més!!
Salut!
Sr. Crustaci
La carretera que agafes, és la Panamericana, suposadament la millor carretera de tot el país. Pel que vaig veure, es com si fos una espècia d'autopista, perquè té peatges, però en quan la veus, sobretot sortint de la capital, Lima, és ben curiosa en comparació a les que aquí tenim. Paisatge àrid, amb tot de dunes a banda i banda al fons, pedres... les poblacions que et vas trobant semblen barriades, cases a mig construir, de rajols, la totalitat sense camins asfaltats, brutícia i deixadesa just al costat mateix de la Panamericana. Força desolador la vista. Bé, el nostre trajecte va durar entre unes 3, 3,5 hores. Mireu bé les companyies, no n'hi ha gaires que arribin a Paracas mateix. Pregunteu! La que vam agafar, Perú Bus, et deixa just a l'encreuament de la Panamericana amb Pisco.
Llavors, has d'agafar un taxi, que per uns 5 soles per barba, érem 4, per tant 20 soles (5,2 €) ens va dur fins a Paracas, en uns 15 minuts. Fas el trajecte travessant la ciutat de Pisco, que dóna nom a la típica beguda del país, el Pisco Sour. La ciutat, avui en dia, és un xic perillosa, degut a que va tenir un terratrèmol fa uns anys, i va quedar molt malmesa, prova d'això té 4 carrers asfaltats, els principals i tots els demés, són de terra. Si aneu per Pisco, us recomano amb algú que sigui d'allà, com vam fer nosaltres, sobretot per la nit, sinó mireu d'anar-hi de dia, tot i que actualment no té practicament cap atractiu turístic, a menys que vulgueu sortir-hi de festa, just al costat de la "Plaza de Armas".
Arribem a Paracas, petita població costanera i força tranquil·la, on hi ha dos reclams turístics, un, les Islas Ballestas (las Galapagos dels pobres, que en diuen) on pots observar la flora i fauna marina del lloc. Nosaltres vam veure bàsicament 3 espècies: aus, com el "Guanay" que són una de les principals riqueses de les illes, perquè el seu excrement, el "Guano" és comercialitza com adob molt preuat. També, el Pingüí Peruà i els Llops Marins. Amb una mica de sort i segons la temporada que s'hi va, pots veure quelcom més. Però és força limitat en quant a fauna marina. Quan surts del port de Paracas direcció a les illes Ballestas, voreges un tros de costa, passat un port comercial que tenen, on t'apropen perquè puguis veure i fotografiar, el "Candelabro" un geòglif incrustat amb la mateixa forma, de canelobre (foto).
L'altre lloc visitable, tot i que nosaltres al final vam desistir, és la Reserva Nacional de Paracas. És una zona protegida del Perú per preservar un tipus de flora i fauna silvestre que és concentra allà. El que passa que per recorre a peu, és força inviable, o bé pagues un taxi durant tota l'estona que dura el recorregut des del centre de Paracas i viceversa o bé, crec que de tant en quant alguna "micro" puja cap a la reserva. Això sí, vam tenir la sort d'enganxar 2 dies de ple sol, on podies anar tranquilament en màniga curta i prendre el sol. Tot i que la brisa costanera, sempre té aquell aire fresquet. La població com us dic és molt petita i limitada, alguns "xiringuitos" vora el mar, amb les especialitats del lloc, sobretot peix. Hi petits llocs de queviures amb el que tinguin. L'excursió a les Illes Ballestas amb embarcació costa 35 soles (9, 1 €) + un ingrés d'1 sol per entrar dins del port. Aquest peruans s'aprofiten tot el que poden del turisme, us ho puc ben assegurar. La ruta dura unes 2 hores més o menys, tot i que l'estona per les Illes Ballestas, és aproximadament d'uns 40 minuts. Jo us recomano, a menys que vulgueu desconnectar i relaxar-vos, Paracas amb un sol dia està vist, pel matí aviat les Illes i a la tornada si us interessa la Reserva Nacional, però no té res més. Hi ha un complex turístic entre el centre i anant cap a la Reserva, que està tota destina al turisme ja més acomodat, hotels i demés. Vam tenir una bona anècdota allà, però tampoc crec que sigui per explicar-la per aquí...
Taxi altre cop cap al encreuament de Pisco amb la Panamericana, ja que és el més recomanable i a esperar algun bus que ens porti cap a la ciutat de Ica. Per 4 soles (poc + d'1 €) arribem a Ica. Ciutat caòtica de trànsit. De 2 carrils en fan 3 ells, motos, moto-taxis, taxis, cotxe, busos, gent... CAOS! D'allà només que hi estem el temps just per agafar un taxi a la terminal de bus que ens portarà cap a l'Oasis de Huacachina, enganxat mateix amb Ica quasi bé. Per 8 soles (2 € i poc) fem els 5 kms que hi ha. Huacachina (foto) havia sigut un petitíssim oasi d'aigua, ja fa anys convertit en un mini poblet al seu voltant, actualment artificial, ja que així el mantenen pel turisme. No té cap més atractiu que anar-hi per fer relax, descans en algun dels seus hotelets, albergs... que hi ha.
Nosaltres vam tenir la sort de que el taxista de Paracas que ens va portar parlant, ens va recomanar que anéssim de part seva a l'Hotel Salvatierra i només diguen que anàvem de part del taxista ens tractarien molt bé. I així va ser, ens van arreglar el preu i tot. En temporada baixa, també sempre és millor pactar i parlar les coses, com no. Vam poder deixar les motxilles, banyar-nos en una piscineta, un xic verda tot s'ha de dir, jaja, tumbar-nos a prendre el sol, anar a les dunes a practicar "Sandboarding" amb unes taules molt "cutres" tot sigui dit i anar a fer ruta kamikaze amb el conductor del bugui que li faltava un bull, je,je!! Tornada amb dutxa, tot això per 35 soles (9,1 €) dues hores entre el bugui (foto) i el sandboarding (foto), gens malament, aquí en el nostre país, ens clavarien de mala manera.
Bé, l'oasis, és petit com us dic, i en forma de C, està envoltat de restaurants i hotels, on per 10 soles (2,6 €) vam poder fer un menú al migdia. Vam tenir la sort d'enganxar l'últim tour per practicar Sandboarding i fer la ruta amb bugui, que vam acabar veient com s'amagava el sol, en la bonica posta de sol que vam retratar i que podeu apreciar més avall. Vam pujar al bugui de 9 places, conductor inclòs. Has de pagar una taxa per entrar a les dunes, una de les altres coses que ens va fer entrar en el preu, el responsable de l'Hotel. Enrotllat el paio. En Jorge, el nostre conductor, comença a pujar a tot òstia per les dunes, dunes que tenen una extensió pel que ens va dir, d'uns 160 kms. I allà, vinga a donar voltes, amunt, avall, ara botes una pendent, ara t'enfiles i gires de cop i volta, l'adrenalina et puja a cent i disfrutes com un boig, o passes nervis convertits en por, jaja!! Segurament lo primer! Vas a veure un altre petit oasis, des d'un turonet d'una duna, aquest però totalment assecat, on divises un xic de vegetació. Altre volta pujats al vehicle i a fotre-li gas. El que sí vam veure és que els conductors s'han de conèixer un xic les dunes, perquè com pillis una de pendent pronunciat, podries arribar a bolcar el bugui. Ens porta fins a una duna, i aquí comença la primera pràctica de baixar, fent "Sandboarding". Comences baixant estirat. Divertit, vinga a fer-ne una altre, fins arribar a unes dunes d'una pendent bona, per practicar-ho dret, com si baixessis amb una taula d'snow per la neu, però clar, sense relliscar tan fàcilment. Tens com unes 5 o 6 baixades, més o menys oficials, i ens criden per arribar a temps de veure la posta de sol. Increïble, la veritat, veure una posta de sol, entre dunes, és com si estessis dins d'una pel·lícula de paisatges desèrtics. Una calma i una tranquilitat allà dalt que no us podeu imaginar. Comença a fosquejar i tocar tornar cap a l'Oasis de Huacachina (un blog amb fotos!). Dutxa i taxi de volta cap a Ica. Ara toca l'aventura de 12 hores en bus cap a Arequipa.
En el pròxim capítol us explico més!!
Salut!
Sr. Crustaci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada