Cap a Los Angeles

Us vaig deixar amb la intriga de saber com vam dormir i com ens vam despertar la nit anterior. Doncs bé, dir-vos que si vaig dormir 4 hores, ja puc estar content. El sol, surt aviat i amb força, per tant, la claror ens va desvetllar, abans no sonés el despertador!

Llarguem a esmorzar a Carpínteria, aparquem aprop del mar, en una àrea d'estacionament i trèiem tots els estris i muntem la paradeta per menjar. Fem una volta per la zona, travessem la via del tren, i des d'uns brutals penya-segats, veiem la platja i l'oceà pacífic. Es divisen lluny, plataformes dins del mar, que ahir al vespre mentres conduíem, veiem que treien foc. Ens imaginem que són petrolíferes a milles de distància de la costa.

Recollim, i posem rumb cap a L.A. Abans d'arribar a les platges de Santa Mònica, has d'atravessar Oxnard per a poder anar a empalmar amb la carretera 1, la de la costa. Anem tirant i arribem a Malibú, sí, sí, el mític nom que es dóna (a un combinat alcohòlic barrejat amb pinya) a aquest poble costaner i que està plegat d'estrelles del món de la tele, el cinema i la música que hi viuen. Des d'aquí ja es divisa tota la costa de Los Angeles.

Estem entrant ja a L.A. per la costa, i ja es divisa un mític parc d'atraccions que està al costat de la no menys mítica platja de Santa Mònica. Arribem i intentem aparcar, pagant a tot arreu, i amb la mala experiència de la multa de San Francisco, decidim d'anar en compte i fer guàrdia, no fos cas...
Bé, la veritat és que ni skaters, ni rollers ni ties a punta pala en bikini, ni punyetes. Possiblement no sigui la millor època per veure-la, però la veritat, enganya moltíssim aquesta platja. Com deien a Oh! Europa, "me la imaginava més gran". Ai les pel·lícules, et fan creure el que no és...
Decidim anar a la platja del costat, al barri de Venice, que en el seu dia, fou un dels barris contra culturals més actius de la ciutat. Aparquem, i baixem a donar un vol per la platja.
Aquí, hi ha les mítiques casetes de fusta, com una altre serie que ara tampoc cal fer-ne propaganda gratuïta i també un espigó fet de fusta, per on pots caminar i entrar uns quants metres endins de l'aigua. La gent hi ve a fer el tomb i d'altres a pescar. Abaix, està ple de surfistes, que intenten aprofitar les onades, tot i que no sempre els hi fa mala mar per poder-les agafar altes.

Mitja volta, i a buscar la furgoneta per enfilar cap a Hollywood. Ja veieu, no és que Los Angeles, tingui moltes coses per visitar, turísticament parlant, ara bé, evidentment que li podeu dedicar més temps si us interessa el cinema i us voleu arribar a visitar estudis de les gran majors que hi ha precisament en tot el barri de Hollywood. Però nosaltres anàvem per feina i no volíem entretenir-nos molt mirant si era factible anar-hi i a quines.

Pugem per Santa Mònica Boulevard per Beverly Hills, i a mà esquerra et queda el que imaginem, està plegat de cases i mansions de la zona rica d'alguns artistes de L.A. Un xic més amunt, ja hi ha la muntanya de Bel Air, com la mítica serie també. Nosaltres anem avançant, i es divisa com una zona de gratacels, que deu ser el districte financer del barri en qüestió. Les avingudes són llarguíssimes i sembla que no s'acaben mai. El volum de trànsit és important, quin agobiament.

Arribem al barri de Hollywood, i intentem anar guiant-nos per veure si a l'esquerra, és veu la mítica muntanya amb les lletres totxes de Hollywood. Les veiem a estones. Intuïm una carretera que puja amunt i decidim provar sort, a veure si ens hi porta.
Anem a petar a un carrer que és diu Bronson, performance fotogràfiques amb el senyal del carrer, jaja, i també veiem algun cotxe típic de film de persecucions dels anys 70's.

Continuem pujant més amunt i comencen els carrerons estrets i les curves. Està plegat de cases guapes, no ens enganyem, aquesta zona és una altre zona residencial de classe mitja/alta pel que intuïm. Curves, i més curves, i el mòbil GPS que ens guia fins al capdamunt de Mullholand, el carrer, no la pelí, jaja!!

Baixem, i veiem que tenim les lletres de Hollywood a tocar. Foto obligada. Com ens agrada les persones poder dir que hem estat retratats en llocs mítics. Quin gran invent i quin gran negoci la fotografia! Bé, aprofitem per treure el fogonet i intentar fer dinar. Hem aparcat al costat d'una casa en construcció, i li entrem a un operari i li preguntem 4 coses. Ens comenta que pujar fins a dalt de tot està prohibit, que ho vigilen. Suposu per la paranoia que no els hi fotin alguna lletra enlaire, pel que hem entès, je,je!! Les vistes des d'aquí dalt són brutals. Mireu la foto de la capçalera sinó! Tot i que no aconsegueixes divisar gaire, i no perque no fotés un bon dia, sinó per la pol·lució que arriba a tenir la metropolis, i la seva extensió brutal, enganxada amb totes les ciutats adjuntes. Fins a 17 millons de persones viuen en un radi de 50 kms a la rotonda. Quasi res! La segona àrea/metròpolis més important d'Estats Units per darrera de Nova York.

Baixem cap a Hollywood a veure si ens sorprèn quelcom més. Mirem d'aparcar en zona de no pagament, vist el perill que té que et fotin multes en un tres i no res en els parquímetres. Tenim sort, i just darrera d'un carrer aprop del començament del carrer de les estrelles (que pels qui li pugui interessar el carrer en qüestió és Hollywood Boulevard, i van des de la intersecció amb Gower Street fins La Brea Avenue) hi ha lloc. Baixem i anem a veure rajoles estrellades, jaja!! Passem pel costat de la torre de Capitol Records, just al davant estan gravant quelcom per un rodatge o estrena cinèfila. Hi ha força moviment. És lo que déu tenir Hollywood constanment...
Caminem una estona, però la veritat no ens acaba de convèncer això d'anar mirant rajoles, potser com que el Kodak Theater ens queda a l'altre punta d'on hem aparcat...
Anem a buscar una gasolinera i a marxar de L.A. Potser podríem arribar-nos al centre, a la Dowtown, però vist el trànsit, la moguda per aparcar i la perillositat del centre i voltants de la ciutat anant amb una furgoneta tota plena de trastos, millor posem rumb cap a Indio, sota del Joshua Tree park.

Trucada al contacte que vaig fer a través del moviment social del Couchsurfing, que ens confirma que podem quedar per trobar-nos. Una odissea per creuar Los Angeles. El volum de vehicles és brutal en totes les autopistes que la creuen per dins. Tenim sort que nosaltres sortim i no entrem, perque a l'hora que se'ns comença a fer fosc, cap a les 19h, està plegat de cotxes que deuen tornar de la feina. Fet! creuem, potser ens hem estat cap a una hora, si contem de punta a punta, des de Santa Mònica fins aconseguir sortir dels suburbis o ciutats enganxades amb L.A. a l'altre costat. A fer quilòmetres i en unes 2'5 hores si tenim sort arribem a Indio.

Ja som a Indio, un poble enmig del desert. He sentit comentaris que a Indio no hi ha res de res, excepte un festival que fan aquest mateix cap de setmana d'abril, el Coachella, que és un gran festival, que val pasta per suposat, amb molta varietat musical en la seva cartellera. Un cop informats de la casa que hem de trobar, passem per davant d'un mercat, rotllo com els encants de Barcelona, perque ens entenguem, a simple vista.
Arribem a casa de l'Andrés, el contacte mexicà, i ens diu, efectivament, que és un mercat que el desmunten cap a les 11h de la nit. Perquè estem cansats, volem menjar i es tard, que sinó m'hi deixaria caure, segur que alguna andròmina o rampoina que valgui la pena hi ha, jaja!!

Ens recomana anar a menjar dins d'un casino, el Spotlight 29, que curiosament hi ha a Indio, i això que és estat californià, i en principi legal no és, però resulta que Indio té un passat, com tot, jaja!! El casino està al costat de la autopista, i és veu a simple vista per la lluminària, de fet, n'hi ha més d'un. Després de donar voltes per culpa d'unes obres i de no veure com si arribava, tot i tenir-lo aprop, aconseguim entrar-hi. Resulta que si mai arribes tard al poble, és un lloc econòmic per anar menjar. A les 00h, obren un petit local de restauració dins mateix del casino, el paio ens fa unes pizzes, ja que hem de tornar cagant llets cap a casa l'Andrés, que ens està esperant per anar a sobar-la. Dit i fet, endrapem i llarguem.

Ens té preparat 3 llits de matrimoni per dormir. Quin crack, no hi ha res, com trobar bons couchsurfers!!! Anem a sobar que demà ens espera el primer parc.

Fins el proper episodi, jeje!!!

Sr. Crustaci