Us faig un breu resum de la ruta que vam fer per anar des de El Cerrito a Richmond (Bay Area) cap a Los Angeles. Vam fer nit un xic abans d'arribar a la metròpolis.
D'entrada dir-vos que la carretera que voreja tota la costa és la 1 i que si la volguéssiu fer des de San Francisco fins arribar a les platges de Santa Mònica a L.A. us passerieu mitja vida. Al final, nosaltres vam anar combinant el vorejar aquesta carretera costanera amb trossos d'altres carreteres. Perque ens entenguem, és com si volguéssiu agafar des de Portbou fins a Amposta i anar vorejant Catalunya per la costa meditarrànea, seria una eternitat!!
Bé, vam sortir pel matí de El Cerrito, a Richmond, cap a agafar un dels ponts que ens feia gràcia de creuar, el San Mateo Bridge, el pont més llarg dels 5 que connecten la Bay Area (11.3 kms ben bons) i un dels que passes més arran d'aigua durant una estona per llavors enlairar-se. Com tots els ponts que hi ha a la Bay Area, és de peatge obligatori, almenys per entrar vinguen de San Lorenzo cap a Half Moon Bay, que era el nostre destí per començar realment la costa oest per la carretera 1. Després d'atravessar el pont, i deixar la zona més urbana, travessem un petit port de muntanya per arribar a divisar el mar. En aquest trajecte passem per tot de zones on cultiven plantes o tenen muntats petits vivers per al món de la jardineria.
Un cop ja a Half Moon Bay, enfilem carretera direcció a Santa Cruz. Tens realment la carretera a tocar de l'aigua en molts trossos, sols separada per penya-segats en molts moments. Realment és una zona poc habitada, sols és veuen cases i alguns ranxos aïllats. En determinats moments del trajecte, hi ha zones on pots aparcar el vehicle, ja que a tot el que nosaltres coneixem com a cuneta, el voral, doncs no és permet aparcar en cap instant. I perquè això ho entenguis, està plegat de senyals que t'ho indiquen. Aquests yankees, sembla que busquin crear-te culpabilitat constanment, jeje!! Bé, finalment després de una horeta ben bona conduint, arribes a Santa Cruz. Una població mítica per la coneguda marca de skate i roba que porta el mateix nom que el poble, o podríem dir ciutat. És una de les principals destinacions turístiques pel que fa al turisme de platja que té la gent que ve de la Bay Area. És a vistes dels meus ulls, per posar un exemple de casa nostre, com una espècie de Platja d'Aro. No ens vam aturar tampoc molt, unes baixades del cotxe, unes contemplacions de la costa i d'un mític parc d'atraccions que en determinades pel·lícules ha aparegut i ha seguir avall, que quedava la òstia de trajecte.
De Santa Cruz, direcció a Monterrey, uns 70 kms més que aquest cop i veien que entre trànsit i tota la pesca, perdríem molt de temps, a una mica més de meitat de trajecte, agafem la carretera 101 direcció a San Luis Obispo i deixant així un xic allunyada la costa momentàniament.
En un moment determinat del camí, ens parem a fer gasolina en una gasolinera apartada de tot. I el primer que ens pregunta el paio que cobra, és "Where are you from...??" pregunta que ens acaba acompanyant a qualsevol de les següents gasolineres que parem a repostar, jaja!!
Comença a fosquejar quan portem ja més de la meitat del trajecte i decidim avançar tant com ens sigui possible per arribar lo més proper de Los Angeles.
Passat San Luis Obispo, direcció a Santa Maria, continuant per la 101, ja que si volguéssiu agafar carretera de costa n'hi ha sols a trossos. Per tant, decidim no complicar-nos la vida, i anar tirant fins arribar a Goleta, tornant a empalmar en un moment del recorregut amb la carretera de la costa, la 1. A Goleta hi ha, pels que estigueu ficats en el món de la música underground, una de les distribuidores/segells més actius durant la dècada dels 90's en quant a hardcore/punk emocional. Estic parlant de Ebullition Records. Ens fa gràcia, a l'Àlex i a mi, passar-hi...
Just al costat de Goleta, hi ha Santa Barbara, on just al davant del mar, a uns 30 kms tenen un parell de illes que són parcs nacionals. I al darrera estan envoltats per un parc forestal grandiós.
Tenim intenció de quedar-nos a dormir a Santa Barbara, que és així de població com Girona, no pel que fa a quilòmetres quadrats, però!
Voltem i voltem i no ens acabem de decidir on intentar passar desapercebuts per a poder aparcar la "campervan" i dormir. És la nostra primera nit sols dormint al carrer i tenim una mica la psicosi policial al cap, ja que no ens agrada la idea que a mitjanit vingui una patrulla de la policia a despertar-nos, per dir-nos que no és legal que estiguem dormint allà on som.
I tot i que sembla que hi puguin haver molts de llocs per aparcar i dormir, realment no hi ha com tenim aquí zones així com camins de carros o matolls alts per camuflar la furgona. Tot, absolutament tot està asfaltat i els pocs camins de terra van directes a alguna propietat.
Així que decidim, de sortir de la ciutat, ja que ni les zones dels aparcament d'oci ens acabem d'agradar a uns, ni les urbanitzacions forestals que trobem als altres.
Tirem direcció un poblet petit que és diu Montecito, però mentre anem atravessant com una mega-urbanització forestal, totes les entrades van a petar a aquestes grans mansions que ens fan l'efecte que són, pels portals i les extensions que veiem amb els llums de la furgoneta.
Finalment, arribem al capdavall de l'urbanització. No sabem els kms que hem fet, però forces.
Ja una mica farts de voltar, proposu aparcar al voral d'una casa que té una tanca vegetal alta i que a banda i banda hi ha altres cotxes aparcats. Mirem exactament on som, i resulta que estem a tocar de la carretera 101, entre els pobles de Montecito i Carpinteria, sota del Toro Canyon Park.
Petats i rebentats del tute de conduir tot el dia, decidim posar-nos a dormir. Intents i més intents de dormir raonablament bé dins de la furgoneta els 3. Costa la veritat, i això és pels nervis de no sentir-nos tranquils pels veïns de la zona, pel xic de soroll de la carretera 101, que la tenim paral·lela i perquè no és el nostre propi llit. Com podem, intenten d'agafar el son.
Bona nit!!
Fi del capítol, jaja!! Si voleu saber com ens vam despertar, jaja, en el pròxim!
Salut companys lectors!!
Sr. Crustaci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada