Bé, primer de tot us volia dir que estructuraré aquest viatge en diferents capítols, el primer, aquest us parlaré de l'experiència d'escollir el bitllet de la companyia de vol, els tràmits necessaris al yankee, i la meva experiència personal.
La companyia que finalment vam escollir (vaig viatjar els primers 15 dies amb 2 companys més, l'Àlex i en Jordi) va ser American Airlines. Dir-vos que aquesta companyia dins d'unes 7 o 8 que vam mirar, és la que oferia els preus més competitius en classe turista, això sí, sense cap tipus de reclamació si passava alguna cosa (si volies pagant 3 vegades més tenies dret a canvis d'horari, dates...), quelcom així com volar amb Ryanair a una destinació europea. Per sort, no vam tenir cap problema amb els bitllets, comprats online. L'anada i la tornada, per si algú li interessa, al mes de Febrer del 2010, em va sortir per uns 560 € (tot inclòs). Si us ho mireu amb un parell o tres de mesos abans o més d'antel·lació, potser que enganxeu ofertes, sobretot si voleu en èpoques no turístiques o dates no assenyalades, val la pena. En el meu cas, per escurçar el viatge uns dies, vaig estalviar-me 120 €, al entrar en un pack d'oferta.
Per altre banda, un cop tingueu la companyia escollida, heu de fer un senzill tràmit, que és dius ESTA (Electronic System for Travel Authoritzation). És el procediment actual que els Estats Units demanen a qualsevol ciutadà que vol entrar en el seu país, simplement és emplenar unes qüestions que et demanen, que la veritat trobo bastant absurdes, i et comproven que no tinguis cap antecedent o delicte,... amb la justícia. Això, tot s'ha de dir, no autoritza a l'entrada al país, només, i quedi clar, autoritza a que la teva persona és vàlida per viatjar.
Pels que agafeu el vol des de Barcelona amb aquesta companyia aèrea, us informo que la terminal que surt el vol, és la nova T-1, la qual podeu arribar amb cotxe particular, taxi o autobusos llançadora des de la T-2. A la T-2, hi arriba la Renfe.
Un cop a la T-1, busqueu la taquilles d'embarcament de la companyia (ara no recordo quins números tenen) i presenteu la vostre documentació online del vol, el passaport i el paper conforme del E.S.T.A. Sobretot, i tingueu-ho present, porteu anotat el nom d'una persona i l'adreça de la mateixa, hotel, alberg o allà on us allotgeu la primera nit, que us ho demanaran, en les 4 preguntes que us faran. Tot i així, són tràmits ràpids que no us faran perdre gaire temps. Mireu les condicions de facturació de la companyia escollida, en el nostre cas, ens deixaven portar una maleta de fins a 23 kgs a la bodega gratuïtament, una bossa a dalt de fins a 18 kgs, i un portàtil o maletí, bolso de mà. Ara no recordo les mides exactes, consulteu companyies.
El viatge nostre fou del Prat de Barcelona fins al JFK de Nova York. Una sola escala fèiem per arribar llavors a San Francisco. Vam trigar 8 hores. A l'aeroport de N.Y. vam haver de sortir a buscar les nostres maletes a la cinta transportadora, i portar-les, sense haver de tornar a facturar, ja que és un vol de connexió, en unes taquilles que te les embarquen directament al vol domestic entre ciutats yankees. Això sí, anireu amb el temps just per fer cua, per passar l'aduana d'entrada al país... Allà, haureu d'agafar altre cop un paper de color verd, que és l'E.S.T.A. i omplir-lo degudament. Un cop passeu l'odissea de la cua, un policia de l'aduana us prendrà totes les empremtes dels dits, i us farà una magnífica fotografia de la vostra cara, i us dirà si realment podeu entrar als Estats Units. Nosaltres no vam tenir cap problema, a més ens va tocar un "chicano" que enteníem perfectament.
Sobretot no perdeu aquest paper acartronat de color verd que és l'E.S.T.A. ja que el resguard que us quedi, el necessitareu per quan sortiu de l'últim aeroport que trepitgeu del yankee, que us el segellaran i quedaran. Important, així s'asseguren que marxes; perquè, sols tens dret com a turista, a residir durant 90 dies, o sigui 3 mesos al territori. Informeu-vos bé, si voleu estar-hi més temps!
Molt bé, un cop passat tota aquesta odissea, sempre pregunteu en tot moment cap a on us heu de dirigir per agafar l'altre avió de connexió , on heu de portar les maletes i tota la història, si teniu dubtes, que els tindreu si és el primer cop que voleu cap allà. Vam pujar a l'avió que va de Nova York cap a San Francisco. Aquí ja és un vol domèstic i no us donaran menjar ni refrescs gratuïts si no és pagant, però si que podeu demanar aigua tranquilament, estan obligats a donar-te-la de franc. En els vols transatlàntics, et donen menjar, (depenent del que duri el vol, tindreu, esmorzar, dinar, berenar o sopar). No és res de l'altre món, però s'agraeix. Persones que tingueu algun problema alimentari o no mengeu segons quins productes, informeu-vos bé amb la companyia, que us poden preparar un menjar especial per a vosaltres.
El vol de Nova York cap a San Francisco va durar unes 5 hores de trajecte (Canvis horaris inclosos, hi ha havia una diferència horària de 9 hores respecte Catalunya). Vam sobrevolar tota la part central dels Estats Units de punta a punta, on en determinats moments podies observar que pràcticament tot estava nevat i com és el territori en la seva immensa majoria, molt pla de la costa est cap al centre i més, i ja anant més cap a California més rugós, muntanyenc. Curiós, si teniu la sort de visualitzar a través de la finestra.
Una altre cosa que podeu demanar, i nosaltres no vam fer perquè no sabíem, és a l'hora d'escollir els seients, ells te'ls donen a l'atzar i si viatges amb col·legues, amics, família, potser que un estigui a davant de tot i l'altre a darrera de tot. Informeu-vos per a poder canviar les lletres i números de seient i viatjar junts, si voleu, clar!
Bé, crec que això és tot per aquest primer capítol. Si m'he deixat alguna cosa, teniu dubtes, preguntes o el que sigui, no dubteu en deixar un missatge amb el vostre contacte i intentaré de contestar en el que sigui possible.
Apa doncs, més aventures i info. en el següent capítol, que està al caure!!
Sr. Crustaci
La companyia que finalment vam escollir (vaig viatjar els primers 15 dies amb 2 companys més, l'Àlex i en Jordi) va ser American Airlines. Dir-vos que aquesta companyia dins d'unes 7 o 8 que vam mirar, és la que oferia els preus més competitius en classe turista, això sí, sense cap tipus de reclamació si passava alguna cosa (si volies pagant 3 vegades més tenies dret a canvis d'horari, dates...), quelcom així com volar amb Ryanair a una destinació europea. Per sort, no vam tenir cap problema amb els bitllets, comprats online. L'anada i la tornada, per si algú li interessa, al mes de Febrer del 2010, em va sortir per uns 560 € (tot inclòs). Si us ho mireu amb un parell o tres de mesos abans o més d'antel·lació, potser que enganxeu ofertes, sobretot si voleu en èpoques no turístiques o dates no assenyalades, val la pena. En el meu cas, per escurçar el viatge uns dies, vaig estalviar-me 120 €, al entrar en un pack d'oferta.
Per altre banda, un cop tingueu la companyia escollida, heu de fer un senzill tràmit, que és dius ESTA (Electronic System for Travel Authoritzation). És el procediment actual que els Estats Units demanen a qualsevol ciutadà que vol entrar en el seu país, simplement és emplenar unes qüestions que et demanen, que la veritat trobo bastant absurdes, i et comproven que no tinguis cap antecedent o delicte,... amb la justícia. Això, tot s'ha de dir, no autoritza a l'entrada al país, només, i quedi clar, autoritza a que la teva persona és vàlida per viatjar.
Pels que agafeu el vol des de Barcelona amb aquesta companyia aèrea, us informo que la terminal que surt el vol, és la nova T-1, la qual podeu arribar amb cotxe particular, taxi o autobusos llançadora des de la T-2. A la T-2, hi arriba la Renfe.
Un cop a la T-1, busqueu la taquilles d'embarcament de la companyia (ara no recordo quins números tenen) i presenteu la vostre documentació online del vol, el passaport i el paper conforme del E.S.T.A. Sobretot, i tingueu-ho present, porteu anotat el nom d'una persona i l'adreça de la mateixa, hotel, alberg o allà on us allotgeu la primera nit, que us ho demanaran, en les 4 preguntes que us faran. Tot i així, són tràmits ràpids que no us faran perdre gaire temps. Mireu les condicions de facturació de la companyia escollida, en el nostre cas, ens deixaven portar una maleta de fins a 23 kgs a la bodega gratuïtament, una bossa a dalt de fins a 18 kgs, i un portàtil o maletí, bolso de mà. Ara no recordo les mides exactes, consulteu companyies.
El viatge nostre fou del Prat de Barcelona fins al JFK de Nova York. Una sola escala fèiem per arribar llavors a San Francisco. Vam trigar 8 hores. A l'aeroport de N.Y. vam haver de sortir a buscar les nostres maletes a la cinta transportadora, i portar-les, sense haver de tornar a facturar, ja que és un vol de connexió, en unes taquilles que te les embarquen directament al vol domestic entre ciutats yankees. Això sí, anireu amb el temps just per fer cua, per passar l'aduana d'entrada al país... Allà, haureu d'agafar altre cop un paper de color verd, que és l'E.S.T.A. i omplir-lo degudament. Un cop passeu l'odissea de la cua, un policia de l'aduana us prendrà totes les empremtes dels dits, i us farà una magnífica fotografia de la vostra cara, i us dirà si realment podeu entrar als Estats Units. Nosaltres no vam tenir cap problema, a més ens va tocar un "chicano" que enteníem perfectament.
Sobretot no perdeu aquest paper acartronat de color verd que és l'E.S.T.A. ja que el resguard que us quedi, el necessitareu per quan sortiu de l'últim aeroport que trepitgeu del yankee, que us el segellaran i quedaran. Important, així s'asseguren que marxes; perquè, sols tens dret com a turista, a residir durant 90 dies, o sigui 3 mesos al territori. Informeu-vos bé, si voleu estar-hi més temps!
Molt bé, un cop passat tota aquesta odissea, sempre pregunteu en tot moment cap a on us heu de dirigir per agafar l'altre avió de connexió , on heu de portar les maletes i tota la història, si teniu dubtes, que els tindreu si és el primer cop que voleu cap allà. Vam pujar a l'avió que va de Nova York cap a San Francisco. Aquí ja és un vol domèstic i no us donaran menjar ni refrescs gratuïts si no és pagant, però si que podeu demanar aigua tranquilament, estan obligats a donar-te-la de franc. En els vols transatlàntics, et donen menjar, (depenent del que duri el vol, tindreu, esmorzar, dinar, berenar o sopar). No és res de l'altre món, però s'agraeix. Persones que tingueu algun problema alimentari o no mengeu segons quins productes, informeu-vos bé amb la companyia, que us poden preparar un menjar especial per a vosaltres.
El vol de Nova York cap a San Francisco va durar unes 5 hores de trajecte (Canvis horaris inclosos, hi ha havia una diferència horària de 9 hores respecte Catalunya). Vam sobrevolar tota la part central dels Estats Units de punta a punta, on en determinats moments podies observar que pràcticament tot estava nevat i com és el territori en la seva immensa majoria, molt pla de la costa est cap al centre i més, i ja anant més cap a California més rugós, muntanyenc. Curiós, si teniu la sort de visualitzar a través de la finestra.
Una altre cosa que podeu demanar, i nosaltres no vam fer perquè no sabíem, és a l'hora d'escollir els seients, ells te'ls donen a l'atzar i si viatges amb col·legues, amics, família, potser que un estigui a davant de tot i l'altre a darrera de tot. Informeu-vos per a poder canviar les lletres i números de seient i viatjar junts, si voleu, clar!
Bé, crec que això és tot per aquest primer capítol. Si m'he deixat alguna cosa, teniu dubtes, preguntes o el que sigui, no dubteu en deixar un missatge amb el vostre contacte i intentaré de contestar en el que sigui possible.
Apa doncs, més aventures i info. en el següent capítol, que està al caure!!
Sr. Crustaci
Pinta molt interessant el viatge mestre! Estare pendent dels següents posts! ;)
ResponEliminaArnau