Necessitem anar a esmorzar quelcom una mica calent. Ens arribem a un mític lounge bar/restaurant de carretera. Aquí, ja tot té més pinta a pel·lícula, jaja!!
Un cop carregats amb líquids i sòlids als nostres estómacs, emprenem la ruta en busca d'una gasolinera pel poble. És curiós el poble en sí, és petit, però a la vegada molt genuí i autèntic en les botigues, cafès, bars, ... té una decoració que el fa tenir un encant especial, potser, també és degut a que la mítica ruta 66 hi passa. Prova d'això, és la quantitat de petites estacions de benzina que hi ha escampades a tort i a dret del poble, sense seguir cap ordre, te'n pots trobar una al costat de l'altre quasi bé. Parem en una, i dóna la coincidència que en el sortidor hi ha un gran adhesiu de Arizona, ruta 66 (veure ruta mapa). Foto per a la posteritat, ja,ja!!
Deixem Williams, i posem rumb d'una horeta de trajecte, direcció a l'entrada Sud del Grand Canyon. Arribem, estacionem i anem a informació a veure que es pot visitar i o ens recomanen.
Sorpresa, hi ha algunes coses tancades per la neu i no podem visitar tantes coses com voldríem.
Bueno, anem a veure els miradors que hi ha, i a observar les espectaculars vistes que ofereixen.
La veritat, impressiona en un primer moment, com podeu veure a la fotografia de aquí al damunt, però, a opinió personal, se'm fa molt repetitiu que ja portem una estona pel parc, i aquesta zona és força iguala. El contrast de colors de les roques, potser és el que més m'agrada. Potser sí que hi ha zones més interessants, però com que tampoc ens hi passarem dos dies aquí, i no farem cap ruta a peu, (que n'hi ha un munt de senders per baixar fins a baix de tot), que evidentment es poden fer, però que i has de dedicar, tot un matí, tarda o el dia sencer.
El parc, té 3 rutes marcades, la verda, que és la carretera que condueix cap a l'entrada Est del parc, la "Desert View Drive" que ens la vam trobar tancada i sense poder arribar-nos a visitar la "Desert View" o el "Navajo Point", entre d'altres vistes, la ruta blava, que és la que et deixen anar amb el cotxe, són els miradors de l'entrada del parc, el Canyon View (foto del capítol), i tot els voltants dels centre d'informació; llavors, deixant els vehicles als aparcaments de la zona de la ruta blava, pots anar a buscar uns autobusos a la ruta vermella, que et van portant durant uns 20 minuts de trajecte per diferents parades, on tu baixes i vas mirant punts del parc. Les parades només són en el sentit d'anada del trajecte, si vols tornar, has d'agafar les mateixes parades i assegurar-te que has agafat correctament un bus que fa el camí de tornada, ja que n'hi ha algun que dóna voltes per allà mateix i tarda un xic més.
Arribes amb la ruta vermella fins a Hermits Rest, d'allà ja no pots passar amb el bus.
Com us dic, potser m'esperava veure vistes més espaterrants, d'aquestes que caus cul enrere. Tot i així, li vam preguntar a una autobusera, quines són realment les vistes més espectaculars que es poden veure del Grand Canyon, i ens va informar, que són les de l'"Skywalk", l'entrada oest del Grand Canyon, que està a dues hores + o - de Las Vegas. Tot i això, l'Skywalk (foto), es troba fora del que seria considerat el recinte del parc nacional. Us deixo links en les paraules de color verd!
Decidim moure'ns cap a Las Vegas, ja que tenim unes quantes hores ben bones. La nostra intenció és arribar-hi pel vespre/nit i així veure l'espectacular lluminària que consumeix aquesta artificial i immensa ciutat. Tornem per la carretera que va cap a Williams, per anar a buscar l'autopista 40. Quan s'arriba a Kingman, punt d'intersecció entre diferents rutes, s'ha d'agafar la carretera 93, que va cap a Las Vegas. Arribem ja fosc, a la frontera entre Arizona i Nevada, on un control rutinari de la policia, ens fan aturar per comprovar la furgoneta. Ens veuen "guiris" i ni tan sols revisen res, apa, ja podeu continuar. Just passat el punt de control, et trobes al davant, d'una de les presses més importants que tenen als Estats Units, la Hoover Dam (info), també coneguda com a Boulder Dam (foto). La qual travesses per la mateixa pressa, tot i que vam veure com estaven construint un mega pont per sobre d'ella. Quina llàstima no passar-hi en ple dia!!
Encara ens falten 48 kms per arribar de la pressa a Las Vegas (foto de Las Vegas Strip), però cada vegada, és veu més lluminària de fons. Ja quan veníem passat Kingman, a lo lluny, és veia com un punt molt clar al cel, darrera unes muntanyes, hi intuíem que podria ser Las Vegas, ja que pel que diuen, via satèl·lit, desprèn un focus d'escalfor brutal.
Lo bo d'entrar per la frontera d'Arizona amb Las Vegas, és que el trajecte és de baixada, recordeu que Las Vegas, està construït sobre pur i dur desert, envoltat de muntanyes. Així doncs, tant punt divisem Las Vegas (vista nocturna) i tot el seu radi, flipem en colors. Com pot ser tanta lluminària?? están bojos aquests yankees?? és immens, sembla que no s'acabi mai, mare meva.
Sorprenent i extrany a la vegada, és veure tanta contaminació lumínica, ja que entrant cap a la ciutat, veus moltes estacions d'electricitat. No m'extranya, amb lo que deuen consumir de llum amb un dia... no m'imagino una apagada elèctrica en ple cap de setmana per la nit, déu ser el caos, ni mai més ben dit!!
Entrem, i clarament, no necessitaries gaires GPS, per saber on és la part nova del centre dels Casinos de Las Vegas, lo que és conegut amb el nom de Las Vegas Strip. Realment és increïble la mà de construccions que hi ha, et pot agradar o ho pots odiar, però el cert, és que s'ha de conèixer per a poder opinar. Edificis i més edificis, que la immensa majoria són casinos. Rèpliques d'estàtues, monuments, llocs, ... que hi ha per tot el globus terraqüi, estan reproduïts allà. Des de la Torre Eiffel, la Estàtua de la Llibertat, passant per reproduir el pont de Brooklyn, Venècia i un llarg etcètera.
La veritat, és que ja em comença a agobiar un xic, i això que no hem baixat de la furgoneta. A sobre hem arribat en el començament del cap de setmana, dia ideal que venen tots els yankees a "divertir-se" i a gastar-se el quartos. Em dóna la sensació que estic en un "Lloret de Mar" gegantí, 20 vegades més gran en quan a terreny i farcit de casinos. Això sí, és un lloc per la classe mitja/baixa, tal qual la principal destinació de molta gent quan ve a la Costa Brava a emborratxar-se. M'imagino, que els rics i milionaris, saben moure's per altres casinos més amagats o llocs menys turístics.
En fi, que aquí seria bo treballar d'electricista o muntar una botiga de bombetes i fluorescents, jaja!! mare meva, pantalles anunciant llocs d'striptease constantment, tius repartint flyers de clubs d'striptease per no dir altres noms encoberts..., milers de persones jugant dins dels casinos, gentada amunt i avall pels principals carrers, limusines enormes, "hummers" inclosos. Sembla mentida, estic somiant, o realment veig el que veig. Capitalisme en estat pur i dur, ni més ni menys.
Anem a aparcar en un parking d'un casino, ja que són gratuïts, aprofiteu-vos-hi, ho fa tothom.
Entrem en un dels molts casinos que hi ha, per veure l'ambient i què és el que et pots trobar dins d'un lloc d'aquests: bars/restaurants, botigues, discoteques, ... teníem un contacte via couchsurfing aprop d'on aparquem, però no la trobem de cap manera. Decidim moure'ns pel nostre compte. Evidentment, no serà el mateix. Amb una guia per Las Vegas (mapa animat de Las Vegas Strip), segur que descobreixes coses molt més interessants.
Sopem, voltem, caminem, entrem a casinos, observem, riem, ... ens saturem de coses, jaja!!
Cansats de veure coses, voltar, decidim anar a buscar la furgo per trobar un lloc per dormir.
Davant mateix del casino, hi ha uns aparcaments d'un gran hotel, ens posem en un lloc que passem desapercebuts i a sobar-la. No acabem de disfrutar realment Las Vegas, per agobiament, per saturació, per desmotivació de no haver trobat el contacte que hi teníem, ... i sabem, que ens haurem perdut coses interessants, però ni un ho sap tot del lloc que visita, ni tampoc sempre n'hi ha les ganes.
I això, que posteriorment me n'he enterat que és un canvi brutal, visitar altres parts de Las Vegas, del que és la part més important de casinos i hotels, Las Vegas Strip.
En fi...
Pròxim capítol, comencem en serio, la ruta de parcs nacionals per Califòrnia!
Salut gent!
Sr. Crustaci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada