Primeres Impressions

Bé, les primeres impressions que algú té quan li parlen dels Estats Units és un xic com si li estiguessin parlant d'una pel·lícula, sí, però res més lluny de la realitat, no és que s'equivoquin gens ni mica. Tal qual com si t'haguessin posat dins d'un film, vas visualitzant tot de coses que has vist en pelís i et vas creant una idea del lloc el qual estàs trepitjant.

El primer de tot i possiblement els que hi hagueu estat us va impressionar, és lo gran que arriba a ser tot, començant pel territori, el qual sobrevoles amb l'avió i ja intueixes que el desplaçar-te d'un lloc a l'altre ha de ser bestial. Un cop, poses els peus a terra, almenys a l'estat de Califòrnia, i més concretament a San Francisco i la seva Bay Area, comença el caos circulatori. Comences a veure senyals, cotxes (i no precisament gent amb cotxes petits pel tema mobilitat, sinó tot el contrari, i moltes "ranxeres", alguns amb rodes descomunals...), grans nusos circulatoris, ... i penses que aquí han de fotre's unes castanyes de molt cuidado, doncs no precisament accidents de trànsit és el que tinguin més (i això que varem voltar durant 12 dies i poquíssims accidents de trànsit varem trobar-nos), curiós pel volum de trànsit al qual cada dia han de fer front. Però també entens, que amb tant de terreny, les carreteres solen ser d'un únic sentit amb molts de carrils, i això també evita els accidents frontals a gran velocitat, molt perillosos per cert a casa nostra. Llavors veus, que les avingudes, els carrers van de punta a punta, i penses "com no em sàpiga el numero exacte del lloc que vaig...", et pots trobar a l'altre punta del carrer i haver-te de fer la petejada de la teva vida. Això sí, tot i que és viu ràpid, no em va donar la sensació de ser un país molt estressat en quan veus a la gent que camina pel carrer. Clar que canvia molt segons els barris i classes socials...

Una de les altres coses que ens foten molta gràcia als Europeus, i al no estar molt acostumats, sobretot els que no vivim en una gran metròpolis, són els edificis. Seran tant alts com els pinten?? Doncs bé, la primera impressió és que sí, però clar, si comparem San Francisco amb Nova York, no té ni punt de comparació, tot i que a nosaltres els primers dies si que ens impressionava. Un cop ja els tens ben assimilats, fins i tot voltant en bicicleta pel Financial District de San Francisco, ja no notes aquella impressió dels primers dies, i et semblen ben normals, tot i veure per exemple un dels seus màxims símbols de l'Skyline de la "City" la Transamerica Pyramid.

Pel que fa a la gent, San Francisco és una de les ciutats americanes com diuen ells mateixos més "Open Minded"(Oberta de Ment), així perquè us en feu una idea com Berlín a Europa. Hi ha molta gent de fora, vinguda d'altres estats tant d'Àmerica del Nord com d'altres continents i això també fa que no tinguin tants de prejudicis envers la gent que arriba de fora. Hi ha un percentatge elevat de persones llatinoamericames que parlen castellà, molts mexicans vinguts de Mèxic o "chicanos", nascuts a Amèrica però de pares/mares mexicans/es. Per tant, no tindreu cap problema en que en molts de llocs parlin llengua castellana. I en certa manera, molta de la gent que treballa en restauració, trobareu que són llatinoamericans.

Altres coses que també m'impressionen i em fan gràcia de veure, són els supermercats que tenen, una de les seccions més brutals, és la dels cereals i això que no ho entenc perquè em dona la sensació de que no esmorzen gaire fort, sols més que el seu típic cafè aiguaxirri que es foten i unes pastes. Tot i que dóna la sensació que la gent no sol menjar a casa pel migdia, inclús molts per la nit, solen anar a menjar en bars o restaurants, ... cosa curiosa, ja que tampoc és que sigui un país on sobrin els calers, perquè pagar-se un lloguer no surt barat precisament i els sous del treballador mitjà no és per llençar coets.

Més coses visualitzades en primera instància, sobte veure tant de "homeless" pel carrer, amb els carritos immensos de la compra dels súpers, la majoria, almenys dels que vaig veure jo, eren negres. També sobte, com aquí per exemple la gent és sol amagar o aixoplugar en algun lloc concret, allà vaig veure com es foten a dormir en qualsevol racó on caiguin, tapats o no amb el que tinguin. Curiós també, però fàcil d'entendre per la seva política de privacitat de la sanitat, el fet de veure a molta gent coixa, amb crosses, ... arruïnada en definitiva per culpa d'una malaltia que no s'han pogut pagar. I la multitud de "Pawnshops", cases d'empenyorament que hi ha en alguns barris, com per exemple a Mission District.

En fi, que d'impressions n'hi ha de molts tipus un cop arribes allà. Una com a jardiner que sóc, és el fet que sortint de la ciutat, i un cop agafes alguna ciutat de la Bay Area com la que estàvem nosaltres, al Cerrito a Richmond, al costat de Berkeley, és que tothom té la seva caseta de fusta (recordeu que pels terratrèmols que hi solia haver a la Bay Area la multitud de cases solen fer-se amb fusta i no ciment...) amb el seu jardinet, així com molt currat, uns més minimalista, d'altres més salvatge però tothom sembla que li agradi molt cuidar el jardí. Cosa que per altre banda, dóna sensació d'estar més envoltat de natura.

Com us dic, és com tot, en el moment d'arribar, flipes, al·lucines i tot et sol impressionar, però a vegades més que tot, per les diferències culturals i estètiques amb moltes de les coses que veus o tenim nosaltres per aquí, però un cop aprofundeixes en la seva realitat, ja tot et va semblant més normal i fins i tot ho acabes entenen, encara que hi ha coses que et costin d'entendre, jaja!!!

Us podria explicar també les impressions fora de les grans ciutats, però parlar de poblets petits, que aquí sí que trobes quelcom de "freakisme" ja em donaria per tot un llibre, jaja!! Apa doncs, més aventures i capítols d'aquest viatge pròximament. Salut vailets/es!!!

Sr. Crustaci